Blog d'en Fèlix "Kiri" Lopez

Fins aviat, C.B.Olesa!

2010-07-05T04:32:00.001-07:00

Es tan trist que no se ni per on començar, ho sap tanta poca gent que no se ni que dir, trobaré a faltar a tantes persones que no se a qui m’estic dirigint.

Farà tot just 6 anys que se’m brindava l’oportunitat de formar part d’un dels conjunts històrics del bàsquet al Baix Llobregat, un lloc que va acabar per formar-me com a persona, jugador i entrenador. I mai, creieu-me mai, se m’havia passat pel cap la idea de veurem deslligat del club vermell, amb tants detractors (cada vegada més) com protectors (llàstima, però cada vegada menys).

No seré jo qui valori l’estat del club, ni seré jo qui excusi que marxi (se’m fa dir estrany dir-ho i tot que marxo) per la situació que travessa el club, tampoc se si dir que marxo o que m’han fet fora, però això tant se val, el meu resum es que l’any que ve, al meu pesar, NO SERÉ C.B.OLESA!

Agraïr a tothom, puntualitzo, A TOTHOM, que està vinculat al C.B.Olesa i a qui no que m’ha ajudat, perquè conscient o inconscientment m’heu fet millor...

...millor persona, millor jugador, millor entrenador, millor amic dels meus amics, i millor amic dels meus enemics, millor company, millor capità, millor col•laborador de radio Olesa, millor monitor del campus, millor director de campus, millor aficionat, millor entrenador ajudant, millor “president” de la penya 08640, millor......

Fins aviat, tots!

Entrevista amb Roger Vilanova

2010-02-08T03:21:00.000-08:00

Entrevistes “abolafites”

- Per començar, que et va dur a practicar aquest esport i a quina edat ho vas fer?
- Vaig començar al Sant Gabriel Ripollet amb 5 anys i per tradició familiar, ja que el meu pare havia jugat i era entrenador.

- Un equip ACB, un equip NBA i un equip de fútbol.
- "Miracle" Manresa, New York "Calimity" Knicks, i de futbol dos: el Barça i el que juga contra el Madrid.

- Un numero?
- 7

- Tens alguna mania el dia dels partits?
- Gairebé cap. Només que un cop em rento les dents després de dinar, abans del partit no puc menjar ni beure res que no sigui aigua...

- Com valores el tram que portem de temporada?
- Crec que el balanç és més que positiu tenint en compte les dificultats amb les quals ens hem trobat, en forma de lesions i de setmanes on era difícil fer entrenaments al complert. N'hem sortit a base d'esforç d'equip, tot això reforçat amb un gran ambient al vestidor, que ens fa sortir a jugar desinhibits i amb tota la confiança en les nostres possibilitats.

- Com et definiries com a jugador?
- Ho han de fer els meus companys. Per mi el major èxit és assolir que els que han estat els meus companys estiguin contents d'haver-ho estat i tinguin ganes de seguir-ho sent, tant per qualitat esportiva com humana.

- A que et dediques a part de jugar a bàsquet ?
- M'he llicenciat a l'INEFC de Barcelona i actualment estic lluitant contra el dur mercat laboral en el que està instaurada la societat actual.

- El bàsquet com un hobbie, o una forma de vida ?
- Per mi ha estat un hobbie, que "de tant hobbie" ha acabat sent una forma de vida.

- Tens algun sobrenom dins del vestuari? I fora del bàsquet?
- Amb el meu cognom se n'han tret bastants... "villeneuve" (vilenef) per exemple. N'he tingut molts però cap ha acabat de quallar. Això sí, quan m'han de demanar la pilota opten pel més ràpid que és "VILAAAA!!!" jaja. Fora del bàsquet molts m'han dit "Fadaré" que és la adaptació catalana de Federer jaja (per Roger, no per bon tennista)

- Amb una paraula descriu a: (això d'una paraula és molt optimista per la teva part)
Dani Benitez: la millor suspensió de la lliga.
Roger Esteller: llegendari.
Roger Vilanova: este quién esh?
Marc Forcada: màgic.
Romà Cutrina: JEFE
Rafa Gonzalez: 3 punts segurs.
Aleix Sala: fiabilitat 100%
Dani Merchán: defensivament insuperable.
Fèlix López: el rifle.
Michel Diouf: nba.

- Explica’ns una anécdota que hagi succeït dins de l’equip.
- Buf, n'hi ha moltes, el que passa que també moltes no es poden explicar... jajaja tenim el costum de parlar el català "a lo Rafa", és a dir... un català una mica contaminat... i fa bastanta gràcia. Històrics els moments que ens regala sempre en Romà, però em quedo amb la imatge d'ell amb els pantalons i la gorra de rapero del Diouf. Sense paraules. S'ha de viure. jaja

- Anima als lectors del blog i de la web del C.B Granollers a que vinguin al Pavelló del Carrer Girona els próxims partits.
- Si vénen, es trobaran a una colla de jugadors que els van ajuntar i resulta que s'han fet amics, i s'ho passen bé jugant (el primer requisit per fer que s'ho passin bé els que ens veuen jugar). A més, de moment i a casa, ho guanyen tot... toquem fusta ;)

en Kiri entrevista en Dani Benitez, jugador del CB Granollers

2010-02-02T05:55:00.000-08:00

Entrevistes “abolafites”

- Per començar, que et va dur a practicar aquest esport i a quina edat ho vas fer?
Bona tarda primerament amics del blog. Vaig començar a jugar als 8 anys a Les Franqueses del Vallès. Vaig decidir apuntar-me a bàsquet després d'haver realitzat unes jornades esportives on em va agradar i molt jugar-hi. Més tard i gràcies a la inestimable ajuda de Romà vaig acabar a Granollers, fins ara.

- Un equip ACB, un equip NBA i un equip de fútbol.
Real Madrid, New York Knicks, i.....jeje Real Madrid
- Un numero?
El 5, (abstenir-se els de l'acudit fàcil)
- Tens alguna mania el dia dels partits?
Tocar-me la sola de les sabates durant el partit (necessito el màxim agarre jej)
- Com valores el tram que portem de temporada?
La veritat es que no ens podria anar millor, líders a la lliga regular, molt bon ambient dintre del vestidor, molt bon ambient dintre del vestidor, he dit molt bon ambient dintre del vestidor?

- Com et definiries com a jugador?
Aquesta es una pregunta que com diria el nostre amic Vilanova, prefereixo que la contestin els meus companys, però així a grans trets, un jugador que intenta aportar sempre el màxim possible al seu equip.

- A que et dediques a part de jugar a bàsquet ?
Estic acabant un cicle de grau superior i l'any que ve començo inef. Aviam que tal jej

- El bàsquet com un hobbie, o una forma de vida ?
Com a hobbie. La veritat que no sóc massa bàsquetbolero, sóc més de futbòl. Sona raro dedicant-me al bàsquet semiprofessional, però es així,, no miro gaire bàsquet.

- Tens algun sobrenom dins del vestuari? I fora del bàsquet?
Benet, Benets, Benetigut, Beni... Com podeu veure el cognom Benítez dona molt joc. Fora del bàsquet m'acostumen a dir Benítez.

- Amb una paraula descriu a:
Dani Benitez: No se qui és
Roger Esteller: Mestre
Roger Vilanova: Cervell
Marc Forcada: Navalla multiusos
Romà Cutrina: Sabiduria
Rafa Gonzalez: Entrega
Aleix Sala: Soldat
Dani Merchán: Boina verde
Fèlix López: Letal
Michel Diouf: Acb?

- Explica’ns una anécdota que hagi succeït dins de l’equip.

Hi ha un sin fin d'anècdotes que destacaria, però totes en les que està involucrada Romà i Rafita, són les que em provoquen el riure més sincer i profund del món.

- Anima als lectors del blog i de la web del C.B Granollers a que vinguin al Pavelló del Carrer Girona els próxims partits.

Si volen saber el perqué del nostre liderat a lliga EBA, res millor que comprovar-ho amb els vostres propis ulls, venint a veure a :

Roger Esteller: Dels jugadors més importants en l'història del bàsquet espanyol.

Roger Vilanova: El millor base de la categoria, millor bot, millor organitzador.

Marc Forcada: Capaç de fer coses com bregar sota els taulells amb jugadors que li treuen dos pams, o llençar un triple sense despentinar-se.

Roma Cutrina: Destil.la coneixements i sabiduria basquetbolística per tots els porus de la seva pell.

Rafa Gonzàlez: Jugador amb un entrega digne d'elogiar i un jugador que és un nexe d'unió al vestidor.

Aleix Sala: Jugador dels que agrada als entrenador per la seva feina a l'ombra i la seva infalible aportació en atac.

Dani Merchàn: El millor defensor interior i el pívot amb millors mans per passar de tota la lliga EBA.

Fèlix Lopez: Ràpid com el vent, precís desde el perímetre com un rellotge suïs. Tot un malson pel rival.

Michel Diouf: MVP de lliga EBA. Mà increíble, intimidador nat, desplegament físic brutal, superclasse...

KIRI’s birthday

2010-01-25T06:39:00.000-08:00

Hoy no hablaré de baloncesto, hoy, 25 de enero es el cumpleaños de Kiri, el verdadero Kiri, mi mejor amigo, mi perro!
Ha sido una semana llena de emociones, incluyendo que ayer, ganamos en casa del hasta ahora inexpugnable líder de la liga EBA, Ferrer C.B. Vic, y con ello le arrebatamos la primera posición del grupo. Abolafio – Granollers líderes (Veis, ya se me ha escapado algo de baloncesto)

Volviendo a la semana, y coincidiendo que era la previa al día en que Kiri cumple 8 años, me di cuenta de lo fácil que es hacer feliz a una persona, mejor dicho, a una persona y a un animal salvándole la vida. Desde el jueves pasado, Roxy ha empezado una nueva vida, una vida que estaba destinada a mucho sufrimiento, ella fue abandonada por un/a inconsciente, y de una perrera la rescatamos.

Ese sencillo gesto, esa insignificante adopción te hace darle muchas vueltas a todo, y más, a valorar el cariño y compañía que un animal doméstico te puede ofrecer, sin pedirte nada a cambio, incluso a veces de manera injusta e inmerecida te recompensa con todo el amor que puede. Sinceramente, Kiri es el ser que más me conoce, el que más me quiere, el que más me apoya, que leches, Kiri es el mejor del mundo y se merece este pequeño y mínimo reconocimiento en este, mi/nuestro blog.

PD: Tronkito, como padrino que bautizaste a Kiri, esperamos tu regalo!!!
PD 2: Para futuros inconscientes, EL NUNCA LO HARÍA!

Don Fernando Martín

2009-12-04T02:59:00.000-08:00

Sí, hoy hace 20 años de la muerte del símbolo perpetuo del baloncesto español.
Sí, yo solo tengo 24 y no tengo ni un mísero recuerdo de aquel día 3 de Diciembre. Exactamente solo contaba con 3 años y 11 meses justos de vida, ahora, siendo el menos indicado, permitidme rendirle un pequeño homenaje.

Hace días que se habla de que hoy se cumplían veinte años del trágico accidente. Que se haría un homenaje en teledeporte, reportajes en los periódicos, especiales en Webs baloncestistas, y sinceramente, no había llamado en mí una atención especial.

Y os preguntaréis que ha despertado en mí este interés en rendirle estas palabras, o quizás no, vete tu a saber, pero para quien le interese, hoy me he levantado con una saciedad de informarme sobre lo que yo debería estar diciendo ahora si hubiese vivido en aquella época, si hubiera conocido en primer persona los momentos de pasión que en el público levantaba Fernando Martín, para mí a partir de hoy (y llamarme ignorante durante mi adolescencia deportista si queréis) Don Fernando Martín. Así que me he dedicado a leer todos y cada uno de los artículos relacionados que he encontrado relacionados con el tema, he leído lo que me gustaría estar escribiendo a mí ahora y no puedo, y me han bastado bien pocos artículos para entender e incluso sentir lo que muchos sienten.

En nuestra historia del baloncesto aparecen 3 nombres en negrito y cursiva, el primero es James Naismith (Inventor del Baloncesto en 1891) y luego ya viene Fernando Martín, hasta entonces esta historia transcurría sin sobresaltos, ni buenos ni malos, cuando era buenos pasaban desapercibidos, cuando era malos no había ni ocurrido. Pero llegó Don Fernando, con 15 años para iniciarse en esto del baloncesto en el colegio, con 16 en el Estudiantes y con 17 esta jugando en primera haciendo subcampeón de liga al equipo de Magariños el segundo año y debutando con 19 en la selección nacional. Luego ya viene Pau Gasol.

Dicen que Fernando abrió las puertas de la NBA a los jugadores españoles actuales. Aunque no lo comparta, puesto que el paso testimonial de Don Fernando no creo que creara mucho interés en aportar más producto español a la competición, nadie le quita que el fue el primero en hacerlo.

Lo que de verdad me ha impactado es leer que su muerte provocó las lágrimas de Audie Norris (Así como la de muchos otros compañeros de profesión y alrededores) y si algo si he tenido presente durante este tiempo es de las batallas que se libraban en la cancha ambos, Audie dijo que se había ido un amigo y lloraba cual niño, ver los litros de sudor que desprendían ambos cuando se enfrentaban me hace pensar que aunque hubiera una mejor climatización en los pabellones entonces, el sudor se derramaría igual o peor. Aunque Audie seguía llorando.
Eso me ha hecho entender de la garra, del espíritu competitivo i ganador que tenía Fernando y en menor proporción los jugadores de entonces. Podían levar-se muy bien, pero nadie les quitaba las armas de guerra en la pista, No creo que eso se vuelva a vivir jamás, él decía que “No se levantaba para perder”, ahora decimos que “No nos levantamos para hacer el ridículo”

Ahora entiendo mucho más de esta consternación, gracias Don Fernando.

Comença una nova etapa; Club Bàsquet Granollers

2009-09-02T03:36:00.000-07:00

Ja fa uns dies que ha començat una nova etapa basquetbolistica a la meva vida. El 24 d’agost, arrencava una nova pre-temporada, enguany per primer cop fora de la comarca, a Granollers.

Per tots es conegut, tot i que mai s’hagi fet públic oficialment, els problemes econòmics pels que passava el Club Bàsquet Olesa, i l’esport de la cistella català en general. Això va fer que la temporada tan exitosa aconseguida l’any passat (Triplet; Lliga Catalana, Lliga EBA i Fase Ascens) acabés no només amb la més que segura renuncia a l’ascens a LEB Plata, del tot inassumible, sinó que també amb la renuncia a la pròpia EBA. Fet molt entristidor dins del grup humà que formàvem el primer equip de l’entitat i que significava el final d’una curta per bonica història.

Alhora significava el final d’una etapa personal en el bàsquet, sense cap mena de dubte, la millor que recordi mai, una etapa que començava fa 5 anys quan deixava la Tercera Catalana amb el Sant Andreu per donar un petit salt, un petit salt que ha acabat esdevenint gegantí i que m’ha regalat moments inoblidables. Quasi fase d’ascens a Copa amb el sènior “B”, dos promocions de descens salvades, 5 finals de lliga catalana (Una d’elles al Palau Sant Jordi), dos títols de lliga catalana, el títol de Lliga EBA l’any passat i el dret esportiu a l’ascens a LEB Plata en guanyar la fase d’ascens a Olesa. Entrenaments i esdeveniments que m’han fet créixer com a jugador, millorar, madurar, sobretot madurar com a basquetbolista i com a persona, m’ha regalat un munt d’amistats que de ninguna manera deixaré perdre, i es que seguiré vinculat al club com a entrenador del junior masculí i sent un any més un dels responsables del Campus de Setmana Santa.
Ni tan sols se’m passava pel cap tot això quan vaig decidir marxar del Sant Andreu, i encara no en soc del tot conscient.

Ara però, començo una de nova, i ni molt menys la començo amb menys il·lusió que aquesta última. Crec haver escollit la millor opció per seguir creixent i assentar-me en la categoria EBA, tot i haver renunciat a possibilitats millors, la opció de Granollers era molt engrescadora, amb gent que conec, i que em permetran evolucionar i amb un grup molt competitiu i alegre, cosa que he descobert en ben poc temps.

Ara, de moment en plena pre-temporada, el treball dur físic i les hores tàctiques a pista ens han de servir per acabar d’unir-nos, crear un bon bloc que ens permeti competir a cada partit, i gaudir jugant, i de ben segur que ho aconseguirem.

Avui, dimecres 2 a les 21:15, primer test contra l’Igualada de Copa Catalunya, i amb moltes ganes de començar!

Us deixo la plantilla de l’equip.

BASES
Romà Cutrina – C.B.Granollers
Roger Vilanova – C.B.Olesa
ESCORTES
Daniel Benitez – C.B.Granollers
Fèlix Lopez – C.B.Olesa
ALERS
Marc Forcada - U.E.Mataro
Aleix Sala – C.B.Granollers “B”
ALER-PIVOTS
Rafa Gonzalez – C.B.Granollers
Roger Esteller – C.B.Olesa
PIVOTS
Hernan Olaguibe – SEDIS Basquet
Daniel Merchan – C.B.Olesa

COS TECNIC
Entrenador – Joel Romeu (2º Entrenador C.B.Olesa)
2º Entrenador i PF – Laude Manzano (C.B.Mollet)
Fisio – Inma
Delegada - Cristina

L'entrevista de la setmana

2009-07-09T04:51:00.000-07:00

Avui, Lucas Mondelo, Seleccionador Espanyol U-19 i entrenador de C.B.Olesa-Espanyol de Lliga Femenina

Buenos días Lucas, antes de nada, felicidades por lo conseguido que no es poco. (Billete para disputar la Fiba-Eurocup 2009-2010, Semifinales de la Copa de la Reina i Lliga Catalana)

- Después de un primer año totalmente asombrante en la Liga Femenina con al permanencia (Objetivo inicial) con la clasificación para la Copa de la Reina 2008 y con la clasificación para el Play-Off por la Fiba-Eurocup a la que os quedasteis a un partido de conseguir el billete, en este segundo año no solo se ha asentado al equipo en la máxima división nacional y se ha mantenido el nivel del primer año, sino que además habéis superado todos los registros conseguidos del año pasado.
Cuáles crees que ha sido o han sido las claves para conseguir estos resultados?

Siendo políticamente correcto, te diré que han sido varios los factores, la capacidad de trabajo y adaptación del grupo al nivel de exigencia, su ambición...cada sesión me pedían más, pero la verdad... como siempre digo, "todo es mentira" jeje, creo que el vestuario y la unión del grupo han sido claves, y la suerte en 6 prorrogas que hemos jugado y ganado.

- Que te parece que en la liga se os considere un equipo de los “semi-grandes”?

Pues que quieres que te diga, un orgullo que ha un equipo tan modesto, le tengan en tanta consideración, pero al final del camino mandan los resultados, y cuando estos no acompañen tanto, esperemos que vean que el trabajo y la línea a seguir es la misma, hay que tener claro que los rivales también juegan y ..." a cero no se van a quedar"

-Cuales son los planes de Lucas Mondelo para este verano?

En principio, ir al mundial de Tailandia como seleccionador u19, y por lo tanto asistir a las 2 concentraciones, u18, y u20( 4 días en cada una) pues tengo jugadoras en ambas, aparte de mi concentración en Astorga, además de ir a un campus a Mallorca y dar un clínic en Burgos...y playa cuando pueda...

-Como ves la delicada situación del club en estos momentos? En que puede afectar al equipo de cara al año que viene? Y al club?

Con preocupación y evidentemente afectará en la composición de la plantilla, si además a eso le añadimos el recorte presupuestario, ya modesto de por si, pues convierte la situación en difícil, pero me consta que el club esta trabajando duro en varias cosas, y que al final tendremos un equipo con cara y ojos, o eso al menos intentaremos. Luchar por no bajar, en resumen.

-Centrémonos en el equipo del año pasado, dedica una frase que defina a cada una de tus jugadoras.

Cristal Kelly:el intangible convertido en realidad
Tracy Reid:furia desatada
Linnea Liljestrand: asesina ( es tiradora)
Noemi Jordana: la yaya
Helena Boada: el talento
Anna Cruz: inventora de imposibles
Jael Freixanet:la esperanza blanca
Aija Putnina: Aija es así
Olga Podkovalnikova: un base que se equivoco de cuerpo

-Hay alguna que te haya sorprendido gratamente?

Todas tienen algo que descubrir y algo especial que las distingue

-Y ahora desconectemos del baloncesto, y averigüemos pequeños detalles tuyos.

-Lucas Mondelo tiene algún pequeño vicio?

sí...no confesarlos

-Lucas Mondelo tiene alguna manía, algún rito que haga habitualmente antes de los partidos?

Ponerme el último partido y escuchar música a la vez, 15 minutos.1hora antes.

-Sino fuera entrenador, Lucas Mondelo sería?

Mejor que no lo diga, pero te lo puedes imaginar

-Que no has hecho todavía que desees hacer?

Estoy en ello, pero se resiste...vaya faena.

-Has hecho algo de lo que te hayas arrepentido?

Sí, sí... no haber hecho más

-Es cierto que has llegado a liderar la clasificación española de Póker en Facebook?

Sí, es mi otra pasión, pero estoy en ello ahora he bajado muchas posiciones.

-En que asemejarías el Póker con el Baloncesto?

En que combina, estrategia, conocimiento del rival, juegas contra la persona y no contra las cartas, autocontrol, análisis y calculo de posibilidades, toma de decisiones e intuición...uno gana y otro pierde, es así y tienes que estar dispuesto ha asumirlo...olvidarte de la última jugada, después viene otro partido...ah y el factor suerte que también está presente, pero en pequeñas dosis

El nostre particular triplet

2009-05-26T02:57:00.000-07:00

LLIGA CATALANA EBA, LLIGA i FASES

Final de temporada, el 24 de Maig serà una data que de ben segur mai oblidaré ni oblidarem.
El cos em demanava descans, per un costat volia que acabés, però per una altre no hagués ficat mai un punt i final a aquesta temporada que tot just ha acabat.

Com sempre faig, en acabar una temporada, es fer una ullada enrere, esglaonadament, recordar fets i imatges de tot el que ha anat succeint aquesta temporada i recordar qui soc, d’on soc i d’on vinc.

Qui m’ho hauria dit quan jugava a Cadet al Nivell C amb els amics de Sant Andreu (Equip que ens retrobarem aquest estiu per les 24h de Sant Andreu) que un dia assoliria un ascens a LEB Plata, o quan aconseguia l’ascens a 2ª Catalana amb el club de la meva vila (a qui envio ànims pel descens aquest any) o quan jo mateix fa menys d’un any lluitava per no baixar a 2ª Catalana amb l’Olesa “B” (Ànims també pel descens) o quan en Joan, el Jaume i el Fede em donaven la noticia de que aquesta temporada seria jugador del primer equip, no ho esperava pas.

Hi ha tanta gent i tants factor que m’han fet ser qui soc avui en dia que no acabaria mai d’agrair-los...doneu-vos tots per al·ludits, GRACIES!

I a tothom que em pregunta i ara que?

Doncs com bé ha estat un secret a veus, el problemes econòmics has esquitxat l’èxit esportiu del club d’aquesta temporada. Afectant els 2 sèniors “A” de l’entitat i fins als entrenadors d’escola del club. Ara, tot el ent directiu del club treballa de valent per trobar la solució i busca tots els mitjans possibles per fer sortir l’equip allà on mereixem allà on ens ho hem guanyat.
En quan el futur del club i de l’equip s’aclareixi sereu els primers en saber-ho.

Un altre cop, gràcies a tots!

<< L’entrevista de la setmana >>

2009-05-05T00:38:00.000-07:00

Avui, un face-to-face, entre Joan Penyarroya i Joel Romeu, entrenador i ajudant respectivament del Club Bàsquet Olesa de Lliga EBA.

Per fer-ho una mica diferent, m’ha sorgit la idea de fer-los respondre individualment a les mateixes preguntes, si bé es cert que entrenador i ajudant han d’anar tots a una, es palpable en segons quins casos una diferència d’opinió. Per fer l’experiment sotmetre’m al qüestionari a l’staff tècnic del Campió de Lliga EBA grup C, el Club Bàsquet Olesa, Joan Penyarroya i Joel Romeu, els meus entrenadors, que responen a les preguntes per separat, sense saber que respon un ni l’altre.

- Quina ha estat la clau dels èxits aconseguits aquesta temporada? (Lliga EBA Grup C i Lliga Catalana EBA)

Joan Penyarroya: La qualitat basquetbolistica i humana de tot l’equip i el seu caràcter per superar les adversitats al llarg de l’any.
Joel Romeu: En Joan que ha sabut gestionar amb eficiència un grup de jugadors heterogeni per a convertir-lo en un equip guanyador.

- Esperàveu aconseguir tal èxit a principi de temporada?

Joan Penyarroya: Esperàvem competir amb els millors i s’ha aconseguit.
Joel Romeu: Sempre s’espera aconseguir èxits a l’estiu però, personalment, no han estat tant els èxits sinó que s’han aconseguit amb més facilitat de la que esperava.

- El que s’ha pogut veure aquesta temporada, ha estat un equip on cadascun dels jugadors tenia molt clar el seu Rol dins de l’equip, han estat marcats estrictament aquests Rols des de l’staff tècnic?

Joan Penyarroya: No, nosaltres orientem però aquests rols surten de manera natural i l’equip els accepta gracies al treball diari. Son molts els rols dins d’un equip.
Joel Romeu: En Joan te molt clar a que s’ha de jugar en conjunt i qui i com ho ha de fer. Ha estat un treball sibil·lí que ha fet al llarg de les últimes temporades i que ha culminat aquest any, també ajudat per uns jugadors intel·ligents que sense que se’ls hi digui explícitament quin es el seu rol tant sols mostrant-los el camí ja saben cap on han d’anar.

- La barreja d’edats de vegades, escau en un problema en el vestidor. Com son les sensacions des del cos tècnic del vestuari? Ha estat clau en els resultats?

Joan Penyarroya: A l’hora de planificar l’equip teníem clar que aquesta barreja d’edats era clau. Jugadors contrastats amb d’altres amb ganes de demostrar, jo hi crec amb aquestes estructures d’equip. Després ajuda molt la bona sintonia dins el vestidor.
Joel Romeu: Crec que ha estat clau donat que si be hi ha dues franges d’edat clarament diferenciades la més experimentada ha estat la punta de llança tant a la pista com a fora, sempre ben secundada per una joventut que ha aportat la seva intensitat i frescor, fet que ha desencadenat en una unió com a grup.

- Una de les coses que s’ha vist també és el fet d’atraure de nou molta gent al pavelló del C.B.Olesa, és nomes el resultat d’obtenir moltes victòries o també es deu al joc atractiu que s’està desenvolupant?

Joan Penyarroya: Les victòries ajuden molt, però estem molt satisfets del joc mostrat en molts partits i de la contribució de tots els jugadors. L’afició a gaudit igual que nosaltres i també ha gaudit al veure jugadors del planter convertits en peça important del primer equip després de molts anys.
Joel Romeu: Les victòries sempre ajuden però sinó va acompanyat d’un joc atractiu de poc serveixen per fer aixecar a la gent de la migdiada el diumenge.

- Descriviu en breus paraules els vostres jugadors.
Joan Penyarroya:
Roger Esteller: Un privilegi per l’Olesa i per la Lliga
Roger Vilanova: BASE
Marc Maldonado: Joc sense bola, rebot.
Felix Lopez: Per molts la sorpresa de la lliga.
Josemi Huertas: Treball i progressió.
Valentí Holgado: Talent en estat pur. Un altre privilegi per l’Olesa.
Daniel Merchán: Intangibles, treball, defensa.
Albert Berenguer: Elegància, classe.
Gerard Vinyas: Ritme, agressivitat, finalitzador.

Joel Romeu:
Roger Esteller: L’experiència gratuïta d’un mite
Roger Vilanova: Intens
Marc Maldonado: Rebot d’atac
Felix Lopez: Tir de tres
Josemi Huertas: Actitud
Valentí Holgado: Talent ofensiu
Daniel Merchán: Tàctica defensiva
Albert Berenguer: Capacitat de generar ofensivament en diversos registres
Gerard Vinyas: Penetració

- Durant les temporades de Joan Penyarroya al capdavant del C.B.Olesa, sempre s’ha observat una estructura de plantilla curta en quant a nombre d’efectius. Quines avantatges i quins inconvenient hi trobeu.

Joan Penyarroya:
Avantatges. Tothom coneix i sap que jugarà i té la responsabilitat de sumar. Permet obrir un forat als jugadors del planter.
Inconvenients. Superar les innumerables absències al llarg de l’any.
Joel Romeu: Inconvenient només un: les lesions. Tota la resta son avantatges.

- Un dels temes de moda de la FEB, és les estructures de les seves competicions. Quina trobaríeu més idònia?

Joan Penyarroya: El que s’ha de mirar és quants equips tenen capacitat real per afrontar competicions professionals i mantenir aquestes estructures. Ara tenim 4 categories (ACB i 3 LEB ). Crec que això és del tot inviable i crec que s’ha de canviar el format.
Joel Romeu: Crec que s’han d’eliminar categories d’àmbit estatal per tal d’adaptar les places disponibles als equips que poden accedir a certs pressupostos. Personalment crec que eliminant la LEB Bronze seria suficient.

- Ara us proposaré unes preguntes de resposta ràpida.

- El resultat d’un partit és d’empat, i queda tan sols una possessió i es de l’equip rival. Falta o defensa?

Joan Penyarroya: En principi falta, però seran les sensacions del moment les que marcaran la decisió final.
Joel Romeu: Falta sempre i a guanyar !!!

- Basquet FIBA o NBA?

Joan Penyarroya: FIBA
Joel Romeu: FIBA

- Que es el primer que mireu en mirar l’estadística d’un partit?

Joan Penyarroya: Valoració
Joel Romeu: Res en concret en global i contrastar les sensacions que has tingut. Sincerament no en faig massa cas.

- Preparar un bon scouting del rival o un de propi per observar i corregir els propis errors?

Joan Penyarroya: Prefereixo scouting propi
Joel Romeu: Primer treballar en tu.

- Quina defensa zonal us agrada més, o bé, trobeu més útil?

Joan Penyarroya: Utilitzem 2-3 però totes tenen els seus resultats
Joel Romeu: Depèn de la temporada en funció de l’equip que tens.

- Per acabar, quina anècdota remarcaríeu d’aquesta temporada? Perquè?

Joan Penyarroya: Viatge al camp de l’UGT de Saragossa . A part d’aconseguir el campionat, el viatge va estar força entretingut...

Joel Romeu: Una de molt bona en un sopar d’equip, amb una cervesa i un “vosaltres a mi no em coneixeu!!” qui hi va ser de ben segur se’n recordarà.

En Interné.com

2009-05-04T01:33:00.000-07:00

Avui estrenem la secció “EN INTERNÉ.com”
Aquest espai el dedicaré a l’anàlisi dels portals del món de la cistella que visito habitualment, i cercaré aquelles webs que puguin ser d’interès per als amants del bàsquet.
Donem el tret de sortida amb l’anàlisi del portal www.acb.com

La web d’avui: www.acb.com

La web de l’Associació de Clubs de Bàsquet és un dels referents en quan a portals de lligues de bàsquet.
Des de els seus inicis fins avui acb.com ha mantingut els ciments, en quant a disseny se’n contempla, de les primeres versions del portal, sumant-hi valors afegit continuadament i fent-ne de ell un lloc on no només pots seguir els resultats i les noticies de la lliga, sinó un lloc on pot entretenir-te en les hores mortes gaudint de diferents espais relacionats tots, això si, amb l’esport que ens apassiona.

La pàgina d’inici, contempla espais per a tots els serveis més usats per als internautes. I, com bé hem dit anteriorment, la quantitat de bons serveis que ens ofereix el portal fa que aquesta primera pagina sigui un pel atapeïda i ens alguns moments pot arribar a ser marejant.
Poder, una de les coses que podrien millorar en una nova actualització de la web fora ordenar i fer mes senzill per als usuaris aquesta primera pàgina. Ja ho diuen, que si el que es bo es breu, dos vegades bo.

Acb.com es caracteritza per ser un banc de dades estadístiques i històriques impressionant. Només cal veure que pots consultar resultats de la temporada 1956-1957, amb les dades estadístiques des de la 1990-1991. Un racó al que tot maniàtic del tema ha de fer una ullada.

Els serveis estrella

“Supermanager”
Qui no coneix aquest servei, va començar com un experiment i ara és la referència de la web. Jo, sincerament hi trobo un però, encara no han trobat com seguir atraient als managers que tenen equips que no aspiren a res quan està acabant la temporada i acaben abandonant-los. Les lligues públiques de mitjans-finals de temporada no han evitat que sempre, als finals de temporada, el ritme del joc decaigui i només es mantinguin fidels els capdavanters a la classificació, que no deixa de ser un bon número d’usuaris. Crec, a més, que és un servei que necessita de constants actualitzacions i de novetats anuals més importants de les que ara ofereix.

“Foro”
Es un dels fòrums temàtics més importants del món de l’esport en general i es sempre esta en constant moviment d’usuaris. Esta dividit en 33 sub-foros que actualment engloben més de 280.000 temes i pots trobar-ne de ben variats, si vols tafanejar és un bon fòrum on trobar moltes opinions interessants.

“acbTV”
És el servei que jo més utilitzo, ideal per seguir els resums de tots els partits als pocs minuts de finalitzar i amb un disseny i presentació ideals. Pots seguir les jugades més espectaculars amb els TOP-5 de cada jornada i els bonus, així com veure entrevistes i curt-reportatges molt interessants. Un excel·lent per aquesta secció que mereixeria matrícula d’honor si es milloressin els comentaris.

“Fotoclick”
Espai pels amants de la fotografia esportiva, del que me’n considero un d’ells. És per a mi l’espai mes ben organitzat i més senzill alhora, amb una càrrega de fotos molt ràpida i amb un buscador per paraules excel·lent. Jo, personalment m’hi passo hores en aquest espai.

“ACBlogs”
Seguint les tendències i sumant-se a la moda creixent dels blogs, la web ja va apostar fa un temps per obrir aquesta secció. Amb un nivell d’actualització força irregular, sobretot en els que poder a mi més m’atrauen, la secció compta amb la col·laboració de Nenad Mijatovic (Personal Blog), Xus Serrano (Seguiment NBA), Isakovic (Supermanager), Gonzalo Vazquez (NBA), Javier Ortiz (LEB’s), Alvaro Paricio (Entrenador Amateur), Javier Gancedo (Competicions Europees), Juan Cobos (Lligues NCAA), David Doblas (Personal Blog), Silvia Dominguez (Personal Blog), Pancho Jasen (Personal Blog) y Andrea Pecile (Personal Blog) entre d’altres.
Crec que es una secció de capa caiguda i necessita revaloritzar-se si vol tornar a l’èxit que va tenir en començar.

VALORACIO
Per a mi, una de les millors webs de basquet, on es podrien millorar els disseny i organització de les seccions així com els enllaços dins de la mateixa web.
És ideal per passar l’estona gaudint amb temes relacionats amb l’esport de la cistella.

I la setmana vinent.
www.basquetcatala.cat (La web de la federació amb nou format)

L'entrevista de la setmana

2009-04-28T00:20:00.000-07:00

Hoy entrevistamos a Juan Carlos Cebrián, Director General de Regeneracom, consultoría de Marketing y Comunicación, y de Regeneracomsports, Agéncia de representación de deportistas.
Juan Carlos nos acercará al mundo del management, a todos aquellos que desconocen este mundillo.

Links:

http://www.regeneracom.com/
http://www.regeneracomsports.com/

-Buenos días Juan Carlos, para acercar a todo aquel que es desconocido del Management de deportistas, que ofrece RegeneracomSports a sus clientes? Que deportes englobáis?

En estos momentos trabajamos con deportistas relacionados con el baloncesto y fútbol. Ofrecemos un servicio integral de representación, desde la búsqueda y el asesoramiento en la elección del equipo para el jugador, negociación de contratos, hasta el envío de notas de prensa o desarrollo de un plan de comunicación o incluso patrocinio en aquellos deportistas de elite que así lo requieran.

-El nacimiento de Regeneracom, estaba encaminado al mundo de la representación de deportistas?

Cuando nació Regeneracom, en marzo de 2007, lo hizo como Consultoría de Marketing y Comunicación, y fue posteriormente, en julio de ese mismo año, cuando pusimos en marcha el área de representación de deportistas.

-Y a nivel personal, desde cuando sentiste el interés por ser Representante? Que te llamó la atención?

De pequeño había jugado a baloncesto y durante diez años, desde el último año de la licenciatura de Periodismo, estuve trabajando como jefe de prensa de la Federació Catalana de Bàsquet. Además, había entrenado algún equipo de minibasket y realmente quería seguir vinculado a este apasionante deporte. Al iniciar la aventura empresarial de Regeneracom, creí que el mundo de la representación podía ser una buena oportunidad para seguir viviendo el baloncesto desde dentro.

-Desde el 26 de Marzo, Juan Carlos, obtuviste la licencia de Agente Oficial FIBA, enhorabuena. Que puertas os abren a ti, como agente, y a tus clientes como deportistas esta licencia?

Creo que el hecho de que FIBA regule la profesión de agente mediante este certificado ya es una buena noticia. A partir de ahí, nuestro trabajo no va a cambiar pero por normativa todos los agentes deberán estar homologados por FIBA y a su vez los jugadores, clubes y los mismos agentes estarán regulados y protegidos por una normativa concreta. En mi opinión, es un paso más para ofrecer un mejor servicio a los representados.

-Las fechas de la temporada son bien distintas para los representantes que para los representados, en que fechas se mueve el inicio de una temporada para el Agente? Durante la temporada, que seguimiento se hace de los jugadores?

El inicio para empezar a ofrecer jugadores para la siguiente temporada es a partir de estos momentos, a finales del mes de abril, aunque durante la temporada se producen situaciones en las que también es viable cerrar contratos de jugadores/as. Durante todo el año, intentamos estar cercanos a nuestros representados y, mediante herramientas de comunicación y promoción, aumentar su valor en el mercado para la temporada siguiente. No obstante, es evidente que el 95% del siguiente contrato del jugador, para bien o para mal, siempre será mérito del propio deportista. Es éste, quien con su rendimiento durante la temporada, se ganará un mejor o peor contrato para el año siguiente.

-En la actualidad, con la incertidumbre de las reestructuraciones de las competiciones FEB, la labor del Agente se hace más costosa? Has empezado a encontrar obstáculos enfrente de esta problemática?

Realmente se hace difícil en ocasiones poder hablar sobre el futuro de un jugador, sobre todo en los casos de jóvenes (como son el 80% de nuestros representados) cuando no se sabe cuántas categorías habrá el año siguiente.

-Personalmente, que estructura verías más adecuada para las competiciones LEB y EBA?

Creo que más que estructura, que ahí pueden haber muchas opiniones, lo que sí me gustaría es que la que hubiera se mantuviera durante muchos años. En el baloncesto, para ganar popularidad de las competiciones, necesitamos que éstas se mantengan con la misma estructura durante largo tiempo, y ya hace muchas temporadas que esto no está pasando. Si en algo deberíamos imitar al fútbol sería en que al igual que ellos deberíamos tener una estructura de competiciones fija e inamovible durante bastantes temporadas.

-En junio, exactamente del 22 al 28, nuestra web www.basketbaix.com y Regeneracom, colaborarán en el evento BARNABALL, que nos puedes contar de él?

Junto con Lead My Team y MIC Football colaboramos en una Liga de Verano en la que el objetivo es que los jugadores puedan mostrarse ante entrenadores, directores técnicos, agentes y público en general. Aunque en España esta idea de Liga de Verano no está consolidada esperamos que el Barnaball pueda ser un paso más en este formato de competición. En www.barnaball.com podéis encontrar toda la información.

Muchas gracias Juan Carlos por tu atención.

Jo, entrenador

2009-04-27T03:20:00.000-07:00

Com a introducció us diré que una de les coses que des de ben jovenet m’han apassionat es la Vesant d’entrenador.

Poder encomanat per les sensacions que tenia quan començava a practicar aquest esport, per les ganes que posaven en nosaltres els nostres primers entrenadors, en Saul Gutierrez, en Manolo Gomez i l’Alfredo Romera (Si, un altre cop Tronkito).

Però, aleshores, el que m’inquietava no era poder ensenyar com realitzar un determinat moviment, o bé com atacar un tipus de defensa, sinó més be el que em cridava l’atenció de poder fer, el que m’inquietava poder aconseguir, era encomanar la passió per un esport, fer que altres nens estimessin l’esport que a mi m’apassionava i que gaudissin les estones que practicaven el nostre esport, el bàsquet. Poder era el que millor varen fer aquests entrenadors amb nosaltres, un grup que començàvem de zero en edat infantil, alguns dels quals tenien el primer contacte amb la pilota taronja, uns altres ens creiem ser uns experts del tema, això si, tots varem quedar captivats pel basquet. Tots ens reuníem els diumenges al matí per veure jugar els nostres ídols al poliesportiu, els mateixos que entre setmana ens entrenaven i el dissabte ens guiaven per les pistes d’aquest mon, una matinal que començava a les 9 amb el Junior, a les 10:30 amb els sots-20 i culminava a les 12 amb els nostres herois, i no faltava l’entrepà de la mitja part...quins records.

Vaig començar a “exercir” d’entrenador la segona meitat de temporada quan era Cadet de primer any, als esports escolars del poble tocava el calendari de bàsquet, i jo vaig ser un dels triats per dur l’escola Joan Maragall, era la meva primera experiència i vaig aplicar tots els coneixement que tenia aleshores, no masses, però que eren els suficients per introduir a uns nens les coses bàsiques per iniciar-se en això. Un cop acabat el calendari vaig acabar la temporada portant el Mini del Club, on vaig entrenar en Jose Carrión, campió de Catalunya fa 2 temporades amb el C.B.Hospitalet. L’any següent no vaig poder compaginant el ser entrenador, doncs vaig marxar a Collblanc a jugar. La temporada següent, sent Junior de primer any vaig ser ajudant al Cadet Masculí del Sant Andreu i sent Junior de segon any vaig ajudar amb el Infantil Masculí del mateix club. El primer any de sènior tampoc ho vaig poder compaginar, però, l’any següent amb el fitxatge pel C.B.Olesa vaig iniciar la meva “carrera oficial” com a COACH.
De les 5 temporades que han passat, la primera em van donar l’escola de bàsquet, anomenada a Olesa “ESBOL” i des de mitjans de temporada vaig exercir d’ajudant del Junior “B”. La segona temporada vaig fer-me càrrec del Mini “B” i del Mini “C” Masculins, la tercera i una de la que guardo més bons records va ser amb el Infantil “A” i “B” femenins i amb el Infantil Masculí, la quarta, l’any passat, i una de les mes complicades amb el Cadet “A” Interterritorial Femení i amb el Pre-infantil Femení i enguany, amb el Junior “A” Masculí de primer any i col·laborador amb el Pre-Mini Femení.

Així el meu currículum, del qual n’aprofundiré amb les millors anècdotes és el següent.

1999-2000: Mini Masculí C. B. Sant Andreu
Escola Joan Maragall de Sant Andreu de la Barca
2001-2002: Ajudant Cadet Masculí C. B. Sant Andreu
2002-2003: Ajudant Infantil Masculí C. B. Sant Andreu
2004-2005: ESBOL-C.B.Olesa
Ajudant Junior “B” Masculí “Nivell B”
2005-2006: Mini “B” Masculí “Nivell B”
Mini “C” Masculí “Nivell C”
2006-2007: Infantil “A” Femení “Nivell B-1”
Infantil “B” Femení “Nivell C-1”
Infantil “A” Masculí “Nivell A”
2007-2008: Cadet “A” Femení “Interterritorial”
Pre-Infantil Femení “Nivell A”
Director Campus Setmana Santa C.B.Olesa
2008-2009: Junior “A” Masculí Nivell “B”
Ajudant Pre-Mini Femení Nivell “C-2”
Director Campus Setmana Santa C.B.Olesa

A partir d’ara, la secció “Jo, entrenador”queda inaugurada on explicaré el meu punt de vista, les meves inquietuds i tot el relacionat amb l’entorn del “Coaching”

Novetats

2009-04-27T03:16:00.000-07:00

Bon dia a tothom, després d’uns dies de molta feina en tots els aspectes, m’ha estat impossible actualitzar amb la freqüència que voldria el meu espai en aquesta web. Però, ara que disposo de una mica més de temps intentaré fer-ho més sovint.

Durant aquest temps d’absència, s’han succeït varis fets importants dins l’entitat a la que hi pertanyo. En primera persona, el passat 5 d’abril, ens varem proclamar amb el nostre equip campions de lliga EBA a Saragossa, en un viatge que va ser molt accidental i que de ben segur mai oblidarem. Felicitats a la resta de companys, cos tècnic, aficionats i als compis del sènior B que ens donen un cop de mà.

En segona persona, el sènior “A” femení ha aconseguit un bitllet per a participar l’any que ve a la FIBA Eurocup 2009-2010. Una fita històrica per a un equip d’un poble de poc més de 25.000 habitants. Felicitats a Lucas Mondelo i el seu cos tècnic junt amb la plantilla, que ha fet d’Olesa de Montserrat un exemple de bon bàsquet femení.

Blog.

Ara, que en teoria disposaré d’una mica més de temps, intentaré estructurar les actualitzacions en diferents seccions.
Actualitzaré amb articles tècnics i tàctics a nivell personal, vist des del meu punt de vista com a entrenador d’equips de base, penjaré també articles d’opinió en vers al que succeeixi els caps de setmana i durant la setmana, realitzaré anàlisis de webs de bàsquet des del punt de vista de l’usuari i realitzaré entrevistes a gent amiga relacionada amb diferents estaments del món del bàsquet, per conèixer totes les vessants que envolten el nostre esport.
Aquesta setmana tindrem:

Dilluns: Jo, entrenador: “Introducció”
Dimarts: L’entrevista: “Juan Carlos Cebrián, Agent d’esportistes”
Dimecres: En interné “www.ACB.com”
Dijous: Opinió: “Final 4 Berlín 2009”

La Crónica

2009-02-10T07:57:00.000-08:00

C.B.Olesa 84
Monte Ducay El Olivar 75

Sabíem, des d’un inici, que el viatge dels aragonesos no seria per complir el tràmit. Tot i que els visitants patien dos baixes importants (Calvo i Triquell) no vendrien barata la victòria, i així ens ho van fer saber quan en 30 segons de matx ens van obligar a demanar un minut perquè poguéssim entrar al partit.

De bon grat va funcionar i tot i seguir a remolc durant els primers minuts l’encert des del llançament exterior ens va permetre obrir una escletxa de 5 punts (22-17) quan a falta d’un minut i mig estàvem 3 punts per sota al marcador.

El segon quart va ser un període d’intercanvi d’atacs, on el nostre major encert ens va permetre marxar de 12 a la mitja part tot i no estar al nostre màxim nivell. Semblava que al tercer quart recuperaríem el ritme, varem arribar als 21 punts d’avantatge, però les variants zonals que ens van plantejar ens van tascar en atac i van arribar a posar-se a tan sols 2 punts, però, l’experiència i major veterania ens va permetre no defallir i la bona dinàmica guanyador que arrosseguem ens va permetre en els últims minuts sentenciar el partit.

MVP’s
Descaradament l’Albert Berenguer, 29 punts i 13 rebots per un 41 de valoració en 29 minuts. També destacar en Roger Vilanova amb 17 punts i 5 àssistencies per 23 de Valoració i també destacar un molt bon partit per part meva amb 21 punts (4/5 en triples) per 20 de valoració

La travessa del divendres

2009-01-30T14:55:00.000-08:00

Andorra – Olivar (1)
Pista complicada la del principat, s’ha de veure com afecta el canvi d’entrenador en la dinámica dels aragonesos.
Navas – Olesa (2)
La ratxa ha de durar, i si es trenca, que no sigui a Navás.
Mollet – Valls (2)
Els visitants van amunt, caldrà veure si aconsegueixen la primera victoria lluny de casa
Cassanenc – Igualada (1)
Previsió de partit a pocs punts, si els visitants però fiquen i imposen un ritme superior podran posar-los en problemes.
Mataro – Monzon (1)
Crec que a Mataró pocs equips poden guanyar, i el Monzon no es un d’aquests.
Santfeliuenc – Granollers (2)
Els locals estan de capa caiguda, i el Granollers si esta defraudan a casa, a fora es fa molt més forts.
Viladecans – Sedis (2)
A priori victòria visitant, tot i que no descartaria una petita sorpresa en un camp molt incomode.
UGT-Sabadell (1)
Sincerament, aquí em moc pel factor camp.

La prèvia

2009-01-29T03:18:00.000-08:00

Partit:

C.B.Navàs vs C.B. Olesa
Jornada 16 Dissabte 31 20:00h
Pavelló Esportiu Navàs
Arbitres: Gerard Monguio i Antonio Jose Canle

Classificació
Navàs 6é Classificat amb 9 victòries i 7 derrotes
Olesa 1er Classificat amb 15 victòries i 1 derrota

Antecedents
El balanç es favorable al Navàs per 4 victòries a 3.

El Partit
El partit se’ns presenta difícil, no nomes per visitar una de les pistes més complicades de la categoria (Com a locals tenen un balanç de 6-2) sinó també per problemes físics que hem arrossegat aquesta setmana i que poder ens priven de disposar de la plantilla al complert. Però, hem demostrat saber treure els partits endavant amb baixes o sense. En contra també tenim l’estil de joc dels de Miquel Nolis, únic a la categoria, on l’absència de jugades en estàtic i els continus bloquejos (directes, indirectes i cecs) fan que la concentració defensiva amb la que saltis al parquet sigui clau en l’esdevenir del partit, així com la comunicació entre jugadors i el balanç defensiu, seran aspectes clau per poder treure’l endavant. Haurem d’aconseguir dur i marcar nosaltres el ritme del matx per guanyar.

Els Rivals.
El Navàs té 4 jugadors claus en els seus esquemes, en quant a minuts es refereix.
- Roger Portella (30min, 16pts, 73% T2, 42% T3) ***
Juga una mitja de 32 minuts, marca molt bé el ritme quan el dominen, i té uns molt bons percentatges de tir (62% en T2 i 37% en T3 que augmenta fins els 70% i 39% quan juga com a local) Haurem de procurar que no disposi de llançaments fàcils i marcar nosaltres el ritme del partit, doncs es aquí quan poder més desconnecta.
- Joan Mesas (28min, 9pts, 6reb, 62% T2) ***
Es un aler primet però alhora físic, que en velocitat i dribbling es difícil d’aturar, aconsegueix bones finalitzacions o bé treu faltes molt sovint.
- Lluís Curto (27min, 9pts) ***
El que podríem anomenar l’especialista de l’equip des de 6,25. Carrega molt ràpid el tir i poder, des de la greu lesió de genoll ha deixat més de banda les penetracions a les que ens tenia acostumats en categories inferiors. Durant la lliga te uns promitjos de 12 punts, amb quasi 3 triples per partit (35% que puja fins a 39 com a local)
- Josele Piñero (35min, 12,6pts, 7,4reb, 12 valoració) ***
Juntament amb Portella dels jugadors que més tirs consumeix per partit, vora dels 12) Pivot matusser, treballador, dels que fa la feina bruta. Pot tirar de 5m i de triple si ho veu clar, especialista en bloquejar i deixar sols els seus companys
- També cal anomenar el gran estat de forma en que es troben el Martorellenc Marcel Garcia (23min, 10pts, 4reb)***i el jove Àlex Igual (26min i 10pts) ***

*** Estadístiques acumulades en els 5 últims partits.

La Crónica

2009-01-28T04:11:00.001-08:00

C.B.Olesa 75 - Recambios Gaudi C.B. Mollet 58

El partit del cap de setmana se’ns presentava incòmode. Tot hi haver millorat substancialment la qualitat dels entrenaments durant la setmana, després de que ens costes deu i ajuda agafar el ritme passades les festes de Nadal, ja sabem tots el que passa quan jugues contra un equip de la zona baixa de la classificació, excés de confiança, relaxació, apalancament, aquests eren els nostres principals rivals al partit, a més, un C.B.Mollet reforçat interiorment des de la nostra visita a la seva pista, amb Roger Lleonart i Àlex Sanmartín i la baixa que patíem d’en Roger Esteller, feien que la concentració i les ganes amb les que sortíssim a pista fossin claus per l’esdevenir del partit.

Així, coneixedors del que ens podíem trobar, varem saber fer front a tots els obstacles, amb domini del rebot i ràpides transicions, varem marcar un 7-0 de parcial de sortida, que allargaríem fins el 27-17 del primer quart amb una gran encert en el tir exterior. El segon quart, marcat pel desencert del Mollet davant la bona defensa que varem practicar i que últimament ens caracteritza i per les segones oportunitats que varem donar a través dels rebots ofensius que ens vam deixar guanyar, va acabar amb un 18-10 de parcial que deixava el marcador amb 45-27.

El tercer quart va ser un quart d’intercanvi d’atacs, que nosaltres amb un pel més d’encert davant la zona que van escollir plantejar-nos, vam aconseguir allargar el marcador al resultat de 64-38 (19-11) que deixava l’últim quart vist per sentència, però, la relaxació que no havia fet acte de presència si ho va fer en aquest darrer quart, que amb un parcial d’11-20 van aconseguir maquillar el resultat final i deixar-lo en el definitiu 75-58.

MVP’s
Per estadística l’MVP va ser l’Albert Berenguer que amb 13 punts i 10 rebots va aconseguir-ne 22 de valoració, tot i que jo també destacaria l’actuació d’en Roger Vilanova amb 11 punts i 9 assistències.

El primer any de senior, un any difícil. (C. B. Sant Andreu)

2009-01-16T03:38:00.000-08:00

Per tots es conegut que el pas de Junior a Senior es molt complicat. I es clau escollir la millor opció, el millor lloc on poguer desenvolupar i creixer esportivament i adaptar-te a una categoria desconeguda.

En acabar la temporada de junior (Epoca en la que s’acaba el batxillerat, i que va costar molt de treure) tenia 2 opcions, 2 equips en els que començar la nova etapa. Una era seguir a Martorell “B” de 3ª doblant entrenos amb el primer equip que debutava a Lliga EBA, l’altre, tornar al meu club d’origen, el C.B.Sant Andreu, que presentava un projecte molt ambicios per tal d’assolir una fita històrica al club, l’ascens a 2ª Catalana.

Per varis motius, no solsament l’esportiu, em vaig decantar per aquesta última. Tornava a estudiar a Sant Andreu després de fer el Batxillerat al Col·legi Llor, no hauria de fer servir el transport públic per anar a entrenar, els horaris eren 100% compatibles amb els estudis, però a part de tot aixó, tornar al C.B.SANT ANDREU era l’aspecte que més em feia decantar per tornar al meu club.

Teniem un equip de molta qualitat i amb la suficient barreja d’edats que ens donaria l’experiència dels veterans i la cuspira dels joves.
Aquest any compartiría vestuari amb en Saul Gutierrez (Segueix jugant al CBSAB) i l’Alfredo “Tronkito” Romera (Ara a l’Esparreguera com bé sabeu) tots dos antics entrenadors meus, amb en Facundo “Tatu” Tur (Acabat de casar, felicitats) també al CBSAB, el gegant Claudio Ciska (Ara al Sabadell de 1ª) en Ismael Castellar (C.B. La Merce) en Carles Vila (Si no m’equivoco a l’Abrera) en Marc “Canyetes” Navarro (Esparreguera) en Pau Moleiro (Santfeliuenc “B”) en Victor Hernica i en David Grau
Com a entrenador comptàvem amb l’Albert Barrachina (Ajudant al C.B.Esparreguera) el qual tenia la seva primera experiència com a primer entrenador d’un Senior, em va sorprendre de bon grat, tenia una metodología i un saber tractar amb els seus jugadoros propi d’un entrenador més experimentat.
Els inicis van ser durs a nivell individual, vaig trigar més que la resta a adaptar-me al nou estil de joc, més estàtic i estratégic que en categories de formació, i no comptava gaire per les rotacions, però, a base de treball i de ganes de superació mica en mica vaig aconseguir fer-m’hi un lloc, guanyant protagonis-me en l’equip i assolint el màxim nivell de joc a final de temporada.
El resultat col·lectiu excel·lent, vam assolir l’objectiu que ens vam plantejar a principi de temporada que no era un altre que l’ascens.

Així, voldria recomanar als joves que farán properament el seu pas a Senior que no busquin només jugar en l’equip de categoria més alta que trobin o en el que els ofereixin doblar amb un Copa o un EBA, que no sigui aquest l’aspecte primordial, sino que valorin on podrá desenvolupar millor la seva adaptació a la nova categoría Senior, on disposaran de més minuts i si aixó ho troben al club de casa, millor que millor, jo vaig renunciar a doblar amb un EBA per jugar a 3ª i ara, soc jugador d’EBA.

PD: Bona any nou a tots, més val tard que mai!

Els inicis (C.C.R Collblanc-Torrassa , BC Martorell)

2008-12-11T04:26:00.000-08:00

Arribada la temporada 2000-2001, vaig tenir la oportunitat de donar un pas endavant, deixar un club on la formació i aprenentatge ho eren tot i passar a un altre on, sense deixar de banda la formació, ja es competia. Així, vaig anar a parar amb un company de Sant Andreu al C.C.R Collblanc (Ara AEC Collblanc) passava de jugar a nivell-D a Preferent-B, passava d’anar caminant als entrenos a tenir que agafar trens i metros, i compaginar-ho amb els estudis de 4º ESO.

L’aspecte esportiu va ser impecable, sota les ordres de Robert Santos (Desconec a on para ara), i amb companys com Ricardo Ojeda, Borja Benito, Sergiote Fernandez y Alvaro Merallo (Ara a l’AESE) o Sergio Perez (Ara al Cornella de Copa Catalunya) vam realitzar una fase prèvia excel·lent, amb un balanç de 15 victòries i una sola derrota, tenint rivals durs com Mataro, Penya “B”, Cornella “B”, etc… Això ens va perpetre competir a la segona fase a Preferent-A, i lluitar per quedar entre els 4 primers d’un grup de 6 que passarien a jugar els vuitens de final per entrar a la final a 4. Al grup hi havia el Barça (D’un tal Marc Gasol) i la Penya (D’un altre tal Rudy Fernandez, que per cert, ja feia alley-hoops, jeje) No vam tenir sort, vam quedar 5ens empatats amb el 4t, L’Hospi, que a casa seva ens va guanyar de 24 i a l’ultima jornada vam tenir l’oportunitat de remontar-ho, doncs vam guanyar de 22…haver guanyat de 25 ens hauria permes jugar els vuitens contra el Manresa de Miquel Feliu i Marc Sola, que justamente es van lesionar i van perdre l’eliminatoria contra l’Hospi, ves a saber si nosaltres haguèssim pogut entrar a la final a 4.

Però, l’aspecte acadèmic va passar factura, tot i aprovar el curs, el meu rendiment va baixar, pagant en excés les hores perdudes anant a entrenar. Així, un cop acabada la temporada vaig decidir tornar-m’en a Sant Andreu, per jugar a Junior amb els meus amics.

Durant l’estiu, per aixó, el que anava a ser el meu entrenador em va informar que havia sortit la opció d’anar a jugar a Martorell, juntament amb l’Isma Castellar (L’any passat a l’Esparreguera i ara al C.B. La Merce de Martorell, del cual n’es coordinador) després d’un parell d’entrenos nos ens ho varem pensar dos cops.

A la temporada 2001-2002 doncs, el nostre entrenador va ser en Raul Sanchez (Ara Coordinador del CBSAB) i l’equip estava format per jugadors d’aquí i d’alla, cosa que vam pagar alhora de cohesionar com equip, i jugar a la Preferent-A no ens va ajudar i els resultats encara menys, al grup teniem el Barça (De Victor Sada, Espunya, Aleix Prat, etc…) i el Manresa (De Marc Sola i Miquel Feliu) el balanç de 0-16 ho diu tot.
Sempre recordaré per aixó com no vam perdre l’ilusió pel bàsquet, vem acabar fent una bona pinya, i es que, de vegades, els resultats no ho son tot.

La temporada 2002-2003, també al Martorell, la vam començar amb molta ilusió, només quedavem l’Isma, jo i en Salva Claramunt (Ara al CBSAB) la resta pujaven tots de primer any i fins a 2 cadets (Jose Luís Martín i Brian Ruiz, tots dos al C.B.Martorell de Copa Catalunya) i ens entrenava en Raul Martinez (Ara Director Tecnic del C.B.La Mercé i Entrenador del C.B.Sant Boi de Copa Catalunya)
Va conseguir que l’equip fòssim tots una familia, desde el més gran al més petit, les estones fora de pista que passàvem junts eren més de les que passàvem a pista.
La primera fase a Preferent-B vam acabar amb un meritori 11-7 i la segona amb un 12-4, poder, sense exagerar, es l’any que recordo sempre amb més ilusió, fruit del grup humà que erem i de les oportunitats de doblar entrenaments amb el Senior “B” de Primera Catalana (Amb el que vaig arribar a debutar) i als entrenaments del Senior “A” de Copa Catalunya (Any en el que van assolir l’ascens a lliga EBA)

Però, ara arribava el moment de prendre una decisió important. On jugar el primer any de Sènior.

Ho sabreu la pròxima setmana.

Una abraçada a Tothom.

Els inicis (C.B. Sant Andreu de la Barca)

2008-12-02T04:45:00.000-08:00

La meva relació amb el bàsquet ve, m’atreviria a dir, molt abans de que jo vingués a aquest món.
Com a d’altres famílies, la tradició familiar i les seves arrels culturals i ideológiques, acaben inculcant-se sense premeditació, i reflexant-se generació rere generació.
En el meu cas, l’ amor per aquest esport ve estretament lligat i heretat dels meus pares; ell, Fèlix “El Gato” López va ser jugador, professional si es que es pot considerar que hi havien jugadors professionals a la seva època, si més no, jugador d’èlit. A part, de ser soci fundador del C.B. Sant Boi i dissenyador del seu Escut. A més, també va jugar al C.B.Cornella i al C.B.Hospitalet. Ella, Rosa Maria Camacho “Rosma” també era jugadora, dels Salesians de Sant Boi i del C.B.Sant Boi entre d’altres, però, en cap moment em van obligar a escollir el bàsquet com a únic esport, tot el contrari, m’animaven a provar qualsevol d’ells.

Aixi, en edat escolar (Els que ara son Pre-Mini i Mini) al no hi haver equips de bàsquet federats a Sant Andreu de la Barca, practicàvem els que eren anomenats com a 4 esports (Competicions mensuals de futbol sala, handball, bàsquet i volley-ball entre les escoles del Municipi) a més, participava en competicions d’atletisme, cross (Campió benjami del Baix Llobregat), Natacio, tennis taula, hockey sala, etc…
Però, arribats a l’edat d’Infantil, i amb el pas a l’institut, teniem que decidir-nos per un esport, i la veritat, no em va costar gaire decantar-me pel bàsquet, sent seguidor fanàtic de la meva germana i veient tots els seus partits.

Així, començàvem la temporada (1997-1998) a l’infantil del C.B.Sant Andreu de la Barca (Ara C.B.S.A.B) a lés ordres de Saul Gutierrez (Jugador actualment del C.B.S.A.B de 2ª Catalana) va ser una temporada dura, encara no es feien les fases prèvies, sinó que directamente t’encuadraven en una lliga única, i el resultat: 2-28 i una victòria va ser per incompliment d’alineació. Però, en el que no ens guanyava ningú, ni als jugadors ni a l’entrenador, era en les ganes de jugar i d’aprendre i passar-ho bé. Reflexe d’aixo son els diumenges al matí quan el Junior, Sub-23 i Senior del Club jugàven a casa, hi erem tot l’equip, veient els nostres ídols, els nostres amics, l’entrepà de llom entre el partit del sub-23 i del senior no tenia preu, i l’estona que gaudiem tots plegats encara menys, llastimosament sembla ser que aquesta tradició va decaient.

La segona temporada (1998-1999), Infantils encara, estàvem a les ordres d’en Manolo Gòmez (Actualment retirat) i d’Alfredo “Tronkito” Romera (Jugador ara de l’Esparreguera de 1ª Catalana, no li perdonaré mai), aquest any, varem assolir millors resultats, el ser de segon any, i la distribució de la temporada en una fase prèvia fins el Nadal i una fase regular després, van a ajudar que el nivell dels equips contra els que jugàvem fos més equilibrat.
Des d’aquest any, que el meu sobrenom es “Kiri”, com us he dit un dels meus entrenadors, en aquest cas l’ajudant era en bo d’en Alfredo, conegut arreu de Catalunya com “Tronkito”, ell era el poli dolent de la parella d’entrenadors, i alhora el que feia més conya amb nosaltres fora de la pista, trobava semblança i dobles per a tots, i a mi em va tocar el rebre, jo era no molt llarguirut però si molt esquifit, portava els pèls de punta i ràpidament em va batejar com a Kirilenko (Aleshores un jovenet que destrossava al Madrid a la Eurolliga amb el CSKA) i de Kirilenko “Kiri”.

La meva última temporada als equips de formació del Sant Andreu va ser la de Cadet de primer any (1999-2000), repetiem parella d’entrenadors, i erem el mateix grup d’amics més algun més que vam enganxar, i les sensacions eren cada cop més bones, començavem a semblar un equip de bàsquet, i consolidàvem l’amistat del grup en esmorzars, berenars i patxangues al carrer.

D’aquesta època al Sant Andreu, mai oblidaré una anècdota, que demostra la complicitat que teniem el bo d’en Tronkito i jo. Un dissabte ens jugàvem el liderat, i el divendres entrenant notava que bullia i estava a 40 de febre, en Tronkito sabia aleshores que jo patia i pateixo una descompensació tèrmica crónica (Estic sempre a 35º de temperatura i per mi estar a 40 es com estar amb 42 de febre) en acabar l’entreno em va dur a casa seva, va trucar a me mare i li va dir que em convidava a sopar, li vaig dir que si s’enterava ella que tenia febre no em deixaria jugar, i em va tenir a casa seva tapat amb mantes i amb sopetes tot el vespre i be que va funcionar, l’endemá vam guanyar! Jejeje, gràcies Tronkito!

PD: Ho sento mare si llegeixes aixo!
PD2: Sento si a algú no li interessa la meva vida, però a mi em fa molta gràcia explicar-ho!

Presentació

2008-11-28T05:44:00.000-08:00

Bones a tothom, abans de donar el tret d’inici al que pretendrá ser un blog, donar les gràcies a l’Antonio per l’oportunitat brindada i pels esforços i dedicació que hi dedica per fer d’aquest esport, a la nostra comarca, quelcom més important.

Per qui no em conegui, el meu nom es Fèlix López, visc a Sant Andreu de la Barca, tinc 23 anys i jugo al primer equip del C.B.Olesa. Però, a molts llocs i més en el món Cibernètic i en especial a basketbaix.com s’em coneix com a Kiri (El perqué el sabreu en una propera entrada)

El que voldré transmetre mitjançant aquest espai, i el que intentaré explicar, no es més que donar unes pinzellades del que ha estat la meva carrera, donar una opinió objectiva sobre el que envolta el nostre esport, i fer un seguiment de la Lliga que ara disputo, la lliga E.B.A. Sense oblidar, molt honradament, les lligues i clubs per els que he passat.

Doncs ara si, donguem el tret d’inici al blog d’en Fèlix “Kiri” Lopez