C.B.Olesa 84
Monte Ducay El Olivar 75
Sabíem, des d’un inici, que el viatge dels aragonesos no seria per complir el tràmit. Tot i que els visitants patien dos baixes importants (Calvo i Triquell) no vendrien barata la victòria, i així ens ho van fer saber quan en 30 segons de matx ens van obligar a demanar un minut perquè poguéssim entrar al partit.
De bon grat va funcionar i tot i seguir a remolc durant els primers minuts l’encert des del llançament exterior ens va permetre obrir una escletxa de 5 punts (22-17) quan a falta d’un minut i mig estàvem 3 punts per sota al marcador.
El segon quart va ser un període d’intercanvi d’atacs, on el nostre major encert ens va permetre marxar de 12 a la mitja part tot i no estar al nostre màxim nivell. Semblava que al tercer quart recuperaríem el ritme, varem arribar als 21 punts d’avantatge, però les variants zonals que ens van plantejar ens van tascar en atac i van arribar a posar-se a tan sols 2 punts, però, l’experiència i major veterania ens va permetre no defallir i la bona dinàmica guanyador que arrosseguem ens va permetre en els últims minuts sentenciar el partit.
MVP’s
Descaradament l’Albert Berenguer, 29 punts i 13 rebots per un 41 de valoració en 29 minuts. També destacar en Roger Vilanova amb 17 punts i 5 àssistencies per 23 de Valoració i també destacar un molt bon partit per part meva amb 21 punts (4/5 en triples) per 20 de valoració
martes, 10 de febrero de 2009
viernes, 30 de enero de 2009
La travessa del divendres
Andorra – Olivar (1)
Pista complicada la del principat, s’ha de veure com afecta el canvi d’entrenador en la dinámica dels aragonesos.
Navas – Olesa (2)
La ratxa ha de durar, i si es trenca, que no sigui a Navás.
Mollet – Valls (2)
Els visitants van amunt, caldrà veure si aconsegueixen la primera victoria lluny de casa
Cassanenc – Igualada (1)
Previsió de partit a pocs punts, si els visitants però fiquen i imposen un ritme superior podran posar-los en problemes.
Mataro – Monzon (1)
Crec que a Mataró pocs equips poden guanyar, i el Monzon no es un d’aquests.
Santfeliuenc – Granollers (2)
Els locals estan de capa caiguda, i el Granollers si esta defraudan a casa, a fora es fa molt més forts.
Viladecans – Sedis (2)
A priori victòria visitant, tot i que no descartaria una petita sorpresa en un camp molt incomode.
UGT-Sabadell (1)
Sincerament, aquí em moc pel factor camp.
Pista complicada la del principat, s’ha de veure com afecta el canvi d’entrenador en la dinámica dels aragonesos.
Navas – Olesa (2)
La ratxa ha de durar, i si es trenca, que no sigui a Navás.
Mollet – Valls (2)
Els visitants van amunt, caldrà veure si aconsegueixen la primera victoria lluny de casa
Cassanenc – Igualada (1)
Previsió de partit a pocs punts, si els visitants però fiquen i imposen un ritme superior podran posar-los en problemes.
Mataro – Monzon (1)
Crec que a Mataró pocs equips poden guanyar, i el Monzon no es un d’aquests.
Santfeliuenc – Granollers (2)
Els locals estan de capa caiguda, i el Granollers si esta defraudan a casa, a fora es fa molt més forts.
Viladecans – Sedis (2)
A priori victòria visitant, tot i que no descartaria una petita sorpresa en un camp molt incomode.
UGT-Sabadell (1)
Sincerament, aquí em moc pel factor camp.
jueves, 29 de enero de 2009
La prèvia
Partit:
C.B.Navàs vs C.B. Olesa
Jornada 16 Dissabte 31 20:00h
Pavelló Esportiu Navàs
Arbitres: Gerard Monguio i Antonio Jose Canle
Classificació
Navàs 6é Classificat amb 9 victòries i 7 derrotes
Olesa 1er Classificat amb 15 victòries i 1 derrota
Antecedents
El balanç es favorable al Navàs per 4 victòries a 3.
El Partit
El partit se’ns presenta difícil, no nomes per visitar una de les pistes més complicades de la categoria (Com a locals tenen un balanç de 6-2) sinó també per problemes físics que hem arrossegat aquesta setmana i que poder ens priven de disposar de la plantilla al complert. Però, hem demostrat saber treure els partits endavant amb baixes o sense. En contra també tenim l’estil de joc dels de Miquel Nolis, únic a la categoria, on l’absència de jugades en estàtic i els continus bloquejos (directes, indirectes i cecs) fan que la concentració defensiva amb la que saltis al parquet sigui clau en l’esdevenir del partit, així com la comunicació entre jugadors i el balanç defensiu, seran aspectes clau per poder treure’l endavant. Haurem d’aconseguir dur i marcar nosaltres el ritme del matx per guanyar.
Els Rivals.
El Navàs té 4 jugadors claus en els seus esquemes, en quant a minuts es refereix.
- Roger Portella (30min, 16pts, 73% T2, 42% T3) ***
Juga una mitja de 32 minuts, marca molt bé el ritme quan el dominen, i té uns molt bons percentatges de tir (62% en T2 i 37% en T3 que augmenta fins els 70% i 39% quan juga com a local) Haurem de procurar que no disposi de llançaments fàcils i marcar nosaltres el ritme del partit, doncs es aquí quan poder més desconnecta.
- Joan Mesas (28min, 9pts, 6reb, 62% T2) ***
Es un aler primet però alhora físic, que en velocitat i dribbling es difícil d’aturar, aconsegueix bones finalitzacions o bé treu faltes molt sovint.
- Lluís Curto (27min, 9pts) ***
El que podríem anomenar l’especialista de l’equip des de 6,25. Carrega molt ràpid el tir i poder, des de la greu lesió de genoll ha deixat més de banda les penetracions a les que ens tenia acostumats en categories inferiors. Durant la lliga te uns promitjos de 12 punts, amb quasi 3 triples per partit (35% que puja fins a 39 com a local)
- Josele Piñero (35min, 12,6pts, 7,4reb, 12 valoració) ***
Juntament amb Portella dels jugadors que més tirs consumeix per partit, vora dels 12) Pivot matusser, treballador, dels que fa la feina bruta. Pot tirar de 5m i de triple si ho veu clar, especialista en bloquejar i deixar sols els seus companys
- També cal anomenar el gran estat de forma en que es troben el Martorellenc Marcel Garcia (23min, 10pts, 4reb)***i el jove Àlex Igual (26min i 10pts) ***
*** Estadístiques acumulades en els 5 últims partits.
C.B.Navàs vs C.B. Olesa
Jornada 16 Dissabte 31 20:00h
Pavelló Esportiu Navàs
Arbitres: Gerard Monguio i Antonio Jose Canle
Classificació
Navàs 6é Classificat amb 9 victòries i 7 derrotes
Olesa 1er Classificat amb 15 victòries i 1 derrota
Antecedents
El balanç es favorable al Navàs per 4 victòries a 3.
El Partit
El partit se’ns presenta difícil, no nomes per visitar una de les pistes més complicades de la categoria (Com a locals tenen un balanç de 6-2) sinó també per problemes físics que hem arrossegat aquesta setmana i que poder ens priven de disposar de la plantilla al complert. Però, hem demostrat saber treure els partits endavant amb baixes o sense. En contra també tenim l’estil de joc dels de Miquel Nolis, únic a la categoria, on l’absència de jugades en estàtic i els continus bloquejos (directes, indirectes i cecs) fan que la concentració defensiva amb la que saltis al parquet sigui clau en l’esdevenir del partit, així com la comunicació entre jugadors i el balanç defensiu, seran aspectes clau per poder treure’l endavant. Haurem d’aconseguir dur i marcar nosaltres el ritme del matx per guanyar.
Els Rivals.
El Navàs té 4 jugadors claus en els seus esquemes, en quant a minuts es refereix.
- Roger Portella (30min, 16pts, 73% T2, 42% T3) ***
Juga una mitja de 32 minuts, marca molt bé el ritme quan el dominen, i té uns molt bons percentatges de tir (62% en T2 i 37% en T3 que augmenta fins els 70% i 39% quan juga com a local) Haurem de procurar que no disposi de llançaments fàcils i marcar nosaltres el ritme del partit, doncs es aquí quan poder més desconnecta.
- Joan Mesas (28min, 9pts, 6reb, 62% T2) ***
Es un aler primet però alhora físic, que en velocitat i dribbling es difícil d’aturar, aconsegueix bones finalitzacions o bé treu faltes molt sovint.
- Lluís Curto (27min, 9pts) ***
El que podríem anomenar l’especialista de l’equip des de 6,25. Carrega molt ràpid el tir i poder, des de la greu lesió de genoll ha deixat més de banda les penetracions a les que ens tenia acostumats en categories inferiors. Durant la lliga te uns promitjos de 12 punts, amb quasi 3 triples per partit (35% que puja fins a 39 com a local)
- Josele Piñero (35min, 12,6pts, 7,4reb, 12 valoració) ***
Juntament amb Portella dels jugadors que més tirs consumeix per partit, vora dels 12) Pivot matusser, treballador, dels que fa la feina bruta. Pot tirar de 5m i de triple si ho veu clar, especialista en bloquejar i deixar sols els seus companys
- També cal anomenar el gran estat de forma en que es troben el Martorellenc Marcel Garcia (23min, 10pts, 4reb)***i el jove Àlex Igual (26min i 10pts) ***
*** Estadístiques acumulades en els 5 últims partits.
miércoles, 28 de enero de 2009
La Crónica
C.B.Olesa 75 - Recambios Gaudi C.B. Mollet 58
El partit del cap de setmana se’ns presentava incòmode. Tot hi haver millorat substancialment la qualitat dels entrenaments durant la setmana, després de que ens costes deu i ajuda agafar el ritme passades les festes de Nadal, ja sabem tots el que passa quan jugues contra un equip de la zona baixa de la classificació, excés de confiança, relaxació, apalancament, aquests eren els nostres principals rivals al partit, a més, un C.B.Mollet reforçat interiorment des de la nostra visita a la seva pista, amb Roger Lleonart i Àlex Sanmartín i la baixa que patíem d’en Roger Esteller, feien que la concentració i les ganes amb les que sortíssim a pista fossin claus per l’esdevenir del partit.
Així, coneixedors del que ens podíem trobar, varem saber fer front a tots els obstacles, amb domini del rebot i ràpides transicions, varem marcar un 7-0 de parcial de sortida, que allargaríem fins el 27-17 del primer quart amb una gran encert en el tir exterior. El segon quart, marcat pel desencert del Mollet davant la bona defensa que varem practicar i que últimament ens caracteritza i per les segones oportunitats que varem donar a través dels rebots ofensius que ens vam deixar guanyar, va acabar amb un 18-10 de parcial que deixava el marcador amb 45-27.
El tercer quart va ser un quart d’intercanvi d’atacs, que nosaltres amb un pel més d’encert davant la zona que van escollir plantejar-nos, vam aconseguir allargar el marcador al resultat de 64-38 (19-11) que deixava l’últim quart vist per sentència, però, la relaxació que no havia fet acte de presència si ho va fer en aquest darrer quart, que amb un parcial d’11-20 van aconseguir maquillar el resultat final i deixar-lo en el definitiu 75-58.
MVP’s
Per estadística l’MVP va ser l’Albert Berenguer que amb 13 punts i 10 rebots va aconseguir-ne 22 de valoració, tot i que jo també destacaria l’actuació d’en Roger Vilanova amb 11 punts i 9 assistències.
El partit del cap de setmana se’ns presentava incòmode. Tot hi haver millorat substancialment la qualitat dels entrenaments durant la setmana, després de que ens costes deu i ajuda agafar el ritme passades les festes de Nadal, ja sabem tots el que passa quan jugues contra un equip de la zona baixa de la classificació, excés de confiança, relaxació, apalancament, aquests eren els nostres principals rivals al partit, a més, un C.B.Mollet reforçat interiorment des de la nostra visita a la seva pista, amb Roger Lleonart i Àlex Sanmartín i la baixa que patíem d’en Roger Esteller, feien que la concentració i les ganes amb les que sortíssim a pista fossin claus per l’esdevenir del partit.
Així, coneixedors del que ens podíem trobar, varem saber fer front a tots els obstacles, amb domini del rebot i ràpides transicions, varem marcar un 7-0 de parcial de sortida, que allargaríem fins el 27-17 del primer quart amb una gran encert en el tir exterior. El segon quart, marcat pel desencert del Mollet davant la bona defensa que varem practicar i que últimament ens caracteritza i per les segones oportunitats que varem donar a través dels rebots ofensius que ens vam deixar guanyar, va acabar amb un 18-10 de parcial que deixava el marcador amb 45-27.
El tercer quart va ser un quart d’intercanvi d’atacs, que nosaltres amb un pel més d’encert davant la zona que van escollir plantejar-nos, vam aconseguir allargar el marcador al resultat de 64-38 (19-11) que deixava l’últim quart vist per sentència, però, la relaxació que no havia fet acte de presència si ho va fer en aquest darrer quart, que amb un parcial d’11-20 van aconseguir maquillar el resultat final i deixar-lo en el definitiu 75-58.
MVP’s
Per estadística l’MVP va ser l’Albert Berenguer que amb 13 punts i 10 rebots va aconseguir-ne 22 de valoració, tot i que jo també destacaria l’actuació d’en Roger Vilanova amb 11 punts i 9 assistències.
viernes, 16 de enero de 2009
El primer any de senior, un any difícil. (C. B. Sant Andreu)
Per tots es conegut que el pas de Junior a Senior es molt complicat. I es clau escollir la millor opció, el millor lloc on poguer desenvolupar i creixer esportivament i adaptar-te a una categoria desconeguda.
En acabar la temporada de junior (Epoca en la que s’acaba el batxillerat, i que va costar molt de treure) tenia 2 opcions, 2 equips en els que començar la nova etapa. Una era seguir a Martorell “B” de 3ª doblant entrenos amb el primer equip que debutava a Lliga EBA, l’altre, tornar al meu club d’origen, el C.B.Sant Andreu, que presentava un projecte molt ambicios per tal d’assolir una fita històrica al club, l’ascens a 2ª Catalana.
Per varis motius, no solsament l’esportiu, em vaig decantar per aquesta última. Tornava a estudiar a Sant Andreu després de fer el Batxillerat al Col·legi Llor, no hauria de fer servir el transport públic per anar a entrenar, els horaris eren 100% compatibles amb els estudis, però a part de tot aixó, tornar al C.B.SANT ANDREU era l’aspecte que més em feia decantar per tornar al meu club.
Teniem un equip de molta qualitat i amb la suficient barreja d’edats que ens donaria l’experiència dels veterans i la cuspira dels joves.
Aquest any compartiría vestuari amb en Saul Gutierrez (Segueix jugant al CBSAB) i l’Alfredo “Tronkito” Romera (Ara a l’Esparreguera com bé sabeu) tots dos antics entrenadors meus, amb en Facundo “Tatu” Tur (Acabat de casar, felicitats) també al CBSAB, el gegant Claudio Ciska (Ara al Sabadell de 1ª) en Ismael Castellar (C.B. La Merce) en Carles Vila (Si no m’equivoco a l’Abrera) en Marc “Canyetes” Navarro (Esparreguera) en Pau Moleiro (Santfeliuenc “B”) en Victor Hernica i en David Grau
Com a entrenador comptàvem amb l’Albert Barrachina (Ajudant al C.B.Esparreguera) el qual tenia la seva primera experiència com a primer entrenador d’un Senior, em va sorprendre de bon grat, tenia una metodología i un saber tractar amb els seus jugadoros propi d’un entrenador més experimentat.
Els inicis van ser durs a nivell individual, vaig trigar més que la resta a adaptar-me al nou estil de joc, més estàtic i estratégic que en categories de formació, i no comptava gaire per les rotacions, però, a base de treball i de ganes de superació mica en mica vaig aconseguir fer-m’hi un lloc, guanyant protagonis-me en l’equip i assolint el màxim nivell de joc a final de temporada.
El resultat col·lectiu excel·lent, vam assolir l’objectiu que ens vam plantejar a principi de temporada que no era un altre que l’ascens.
Així, voldria recomanar als joves que farán properament el seu pas a Senior que no busquin només jugar en l’equip de categoria més alta que trobin o en el que els ofereixin doblar amb un Copa o un EBA, que no sigui aquest l’aspecte primordial, sino que valorin on podrá desenvolupar millor la seva adaptació a la nova categoría Senior, on disposaran de més minuts i si aixó ho troben al club de casa, millor que millor, jo vaig renunciar a doblar amb un EBA per jugar a 3ª i ara, soc jugador d’EBA.
PD: Bona any nou a tots, més val tard que mai!
En acabar la temporada de junior (Epoca en la que s’acaba el batxillerat, i que va costar molt de treure) tenia 2 opcions, 2 equips en els que començar la nova etapa. Una era seguir a Martorell “B” de 3ª doblant entrenos amb el primer equip que debutava a Lliga EBA, l’altre, tornar al meu club d’origen, el C.B.Sant Andreu, que presentava un projecte molt ambicios per tal d’assolir una fita històrica al club, l’ascens a 2ª Catalana.
Per varis motius, no solsament l’esportiu, em vaig decantar per aquesta última. Tornava a estudiar a Sant Andreu després de fer el Batxillerat al Col·legi Llor, no hauria de fer servir el transport públic per anar a entrenar, els horaris eren 100% compatibles amb els estudis, però a part de tot aixó, tornar al C.B.SANT ANDREU era l’aspecte que més em feia decantar per tornar al meu club.
Teniem un equip de molta qualitat i amb la suficient barreja d’edats que ens donaria l’experiència dels veterans i la cuspira dels joves.
Aquest any compartiría vestuari amb en Saul Gutierrez (Segueix jugant al CBSAB) i l’Alfredo “Tronkito” Romera (Ara a l’Esparreguera com bé sabeu) tots dos antics entrenadors meus, amb en Facundo “Tatu” Tur (Acabat de casar, felicitats) també al CBSAB, el gegant Claudio Ciska (Ara al Sabadell de 1ª) en Ismael Castellar (C.B. La Merce) en Carles Vila (Si no m’equivoco a l’Abrera) en Marc “Canyetes” Navarro (Esparreguera) en Pau Moleiro (Santfeliuenc “B”) en Victor Hernica i en David Grau
Com a entrenador comptàvem amb l’Albert Barrachina (Ajudant al C.B.Esparreguera) el qual tenia la seva primera experiència com a primer entrenador d’un Senior, em va sorprendre de bon grat, tenia una metodología i un saber tractar amb els seus jugadoros propi d’un entrenador més experimentat.
Els inicis van ser durs a nivell individual, vaig trigar més que la resta a adaptar-me al nou estil de joc, més estàtic i estratégic que en categories de formació, i no comptava gaire per les rotacions, però, a base de treball i de ganes de superació mica en mica vaig aconseguir fer-m’hi un lloc, guanyant protagonis-me en l’equip i assolint el màxim nivell de joc a final de temporada.
El resultat col·lectiu excel·lent, vam assolir l’objectiu que ens vam plantejar a principi de temporada que no era un altre que l’ascens.
Així, voldria recomanar als joves que farán properament el seu pas a Senior que no busquin només jugar en l’equip de categoria més alta que trobin o en el que els ofereixin doblar amb un Copa o un EBA, que no sigui aquest l’aspecte primordial, sino que valorin on podrá desenvolupar millor la seva adaptació a la nova categoría Senior, on disposaran de més minuts i si aixó ho troben al club de casa, millor que millor, jo vaig renunciar a doblar amb un EBA per jugar a 3ª i ara, soc jugador d’EBA.
PD: Bona any nou a tots, més val tard que mai!
jueves, 11 de diciembre de 2008
Els inicis (C.C.R Collblanc-Torrassa , BC Martorell)
Arribada la temporada 2000-2001, vaig tenir la oportunitat de donar un pas endavant, deixar un club on la formació i aprenentatge ho eren tot i passar a un altre on, sense deixar de banda la formació, ja es competia. Així, vaig anar a parar amb un company de Sant Andreu al C.C.R Collblanc (Ara AEC Collblanc) passava de jugar a nivell-D a Preferent-B, passava d’anar caminant als entrenos a tenir que agafar trens i metros, i compaginar-ho amb els estudis de 4º ESO.
L’aspecte esportiu va ser impecable, sota les ordres de Robert Santos (Desconec a on para ara), i amb companys com Ricardo Ojeda, Borja Benito, Sergiote Fernandez y Alvaro Merallo (Ara a l’AESE) o Sergio Perez (Ara al Cornella de Copa Catalunya) vam realitzar una fase prèvia excel·lent, amb un balanç de 15 victòries i una sola derrota, tenint rivals durs com Mataro, Penya “B”, Cornella “B”, etc… Això ens va perpetre competir a la segona fase a Preferent-A, i lluitar per quedar entre els 4 primers d’un grup de 6 que passarien a jugar els vuitens de final per entrar a la final a 4. Al grup hi havia el Barça (D’un tal Marc Gasol) i la Penya (D’un altre tal Rudy Fernandez, que per cert, ja feia alley-hoops, jeje) No vam tenir sort, vam quedar 5ens empatats amb el 4t, L’Hospi, que a casa seva ens va guanyar de 24 i a l’ultima jornada vam tenir l’oportunitat de remontar-ho, doncs vam guanyar de 22…haver guanyat de 25 ens hauria permes jugar els vuitens contra el Manresa de Miquel Feliu i Marc Sola, que justamente es van lesionar i van perdre l’eliminatoria contra l’Hospi, ves a saber si nosaltres haguèssim pogut entrar a la final a 4.
Però, l’aspecte acadèmic va passar factura, tot i aprovar el curs, el meu rendiment va baixar, pagant en excés les hores perdudes anant a entrenar. Així, un cop acabada la temporada vaig decidir tornar-m’en a Sant Andreu, per jugar a Junior amb els meus amics.
Durant l’estiu, per aixó, el que anava a ser el meu entrenador em va informar que havia sortit la opció d’anar a jugar a Martorell, juntament amb l’Isma Castellar (L’any passat a l’Esparreguera i ara al C.B. La Merce de Martorell, del cual n’es coordinador) després d’un parell d’entrenos nos ens ho varem pensar dos cops.
A la temporada 2001-2002 doncs, el nostre entrenador va ser en Raul Sanchez (Ara Coordinador del CBSAB) i l’equip estava format per jugadors d’aquí i d’alla, cosa que vam pagar alhora de cohesionar com equip, i jugar a la Preferent-A no ens va ajudar i els resultats encara menys, al grup teniem el Barça (De Victor Sada, Espunya, Aleix Prat, etc…) i el Manresa (De Marc Sola i Miquel Feliu) el balanç de 0-16 ho diu tot.
Sempre recordaré per aixó com no vam perdre l’ilusió pel bàsquet, vem acabar fent una bona pinya, i es que, de vegades, els resultats no ho son tot.
La temporada 2002-2003, també al Martorell, la vam començar amb molta ilusió, només quedavem l’Isma, jo i en Salva Claramunt (Ara al CBSAB) la resta pujaven tots de primer any i fins a 2 cadets (Jose Luís Martín i Brian Ruiz, tots dos al C.B.Martorell de Copa Catalunya) i ens entrenava en Raul Martinez (Ara Director Tecnic del C.B.La Mercé i Entrenador del C.B.Sant Boi de Copa Catalunya)
Va conseguir que l’equip fòssim tots una familia, desde el més gran al més petit, les estones fora de pista que passàvem junts eren més de les que passàvem a pista.
La primera fase a Preferent-B vam acabar amb un meritori 11-7 i la segona amb un 12-4, poder, sense exagerar, es l’any que recordo sempre amb més ilusió, fruit del grup humà que erem i de les oportunitats de doblar entrenaments amb el Senior “B” de Primera Catalana (Amb el que vaig arribar a debutar) i als entrenaments del Senior “A” de Copa Catalunya (Any en el que van assolir l’ascens a lliga EBA)
Però, ara arribava el moment de prendre una decisió important. On jugar el primer any de Sènior.
Ho sabreu la pròxima setmana.
Una abraçada a Tothom.
L’aspecte esportiu va ser impecable, sota les ordres de Robert Santos (Desconec a on para ara), i amb companys com Ricardo Ojeda, Borja Benito, Sergiote Fernandez y Alvaro Merallo (Ara a l’AESE) o Sergio Perez (Ara al Cornella de Copa Catalunya) vam realitzar una fase prèvia excel·lent, amb un balanç de 15 victòries i una sola derrota, tenint rivals durs com Mataro, Penya “B”, Cornella “B”, etc… Això ens va perpetre competir a la segona fase a Preferent-A, i lluitar per quedar entre els 4 primers d’un grup de 6 que passarien a jugar els vuitens de final per entrar a la final a 4. Al grup hi havia el Barça (D’un tal Marc Gasol) i la Penya (D’un altre tal Rudy Fernandez, que per cert, ja feia alley-hoops, jeje) No vam tenir sort, vam quedar 5ens empatats amb el 4t, L’Hospi, que a casa seva ens va guanyar de 24 i a l’ultima jornada vam tenir l’oportunitat de remontar-ho, doncs vam guanyar de 22…haver guanyat de 25 ens hauria permes jugar els vuitens contra el Manresa de Miquel Feliu i Marc Sola, que justamente es van lesionar i van perdre l’eliminatoria contra l’Hospi, ves a saber si nosaltres haguèssim pogut entrar a la final a 4.
Però, l’aspecte acadèmic va passar factura, tot i aprovar el curs, el meu rendiment va baixar, pagant en excés les hores perdudes anant a entrenar. Així, un cop acabada la temporada vaig decidir tornar-m’en a Sant Andreu, per jugar a Junior amb els meus amics.
Durant l’estiu, per aixó, el que anava a ser el meu entrenador em va informar que havia sortit la opció d’anar a jugar a Martorell, juntament amb l’Isma Castellar (L’any passat a l’Esparreguera i ara al C.B. La Merce de Martorell, del cual n’es coordinador) després d’un parell d’entrenos nos ens ho varem pensar dos cops.
A la temporada 2001-2002 doncs, el nostre entrenador va ser en Raul Sanchez (Ara Coordinador del CBSAB) i l’equip estava format per jugadors d’aquí i d’alla, cosa que vam pagar alhora de cohesionar com equip, i jugar a la Preferent-A no ens va ajudar i els resultats encara menys, al grup teniem el Barça (De Victor Sada, Espunya, Aleix Prat, etc…) i el Manresa (De Marc Sola i Miquel Feliu) el balanç de 0-16 ho diu tot.
Sempre recordaré per aixó com no vam perdre l’ilusió pel bàsquet, vem acabar fent una bona pinya, i es que, de vegades, els resultats no ho son tot.
La temporada 2002-2003, també al Martorell, la vam començar amb molta ilusió, només quedavem l’Isma, jo i en Salva Claramunt (Ara al CBSAB) la resta pujaven tots de primer any i fins a 2 cadets (Jose Luís Martín i Brian Ruiz, tots dos al C.B.Martorell de Copa Catalunya) i ens entrenava en Raul Martinez (Ara Director Tecnic del C.B.La Mercé i Entrenador del C.B.Sant Boi de Copa Catalunya)
Va conseguir que l’equip fòssim tots una familia, desde el més gran al més petit, les estones fora de pista que passàvem junts eren més de les que passàvem a pista.
La primera fase a Preferent-B vam acabar amb un meritori 11-7 i la segona amb un 12-4, poder, sense exagerar, es l’any que recordo sempre amb més ilusió, fruit del grup humà que erem i de les oportunitats de doblar entrenaments amb el Senior “B” de Primera Catalana (Amb el que vaig arribar a debutar) i als entrenaments del Senior “A” de Copa Catalunya (Any en el que van assolir l’ascens a lliga EBA)
Però, ara arribava el moment de prendre una decisió important. On jugar el primer any de Sènior.
Ho sabreu la pròxima setmana.
Una abraçada a Tothom.
martes, 2 de diciembre de 2008
Els inicis (C.B. Sant Andreu de la Barca)
La meva relació amb el bàsquet ve, m’atreviria a dir, molt abans de que jo vingués a aquest món.
Com a d’altres famílies, la tradició familiar i les seves arrels culturals i ideológiques, acaben inculcant-se sense premeditació, i reflexant-se generació rere generació.
En el meu cas, l’ amor per aquest esport ve estretament lligat i heretat dels meus pares; ell, Fèlix “El Gato” López va ser jugador, professional si es que es pot considerar que hi havien jugadors professionals a la seva època, si més no, jugador d’èlit. A part, de ser soci fundador del C.B. Sant Boi i dissenyador del seu Escut. A més, també va jugar al C.B.Cornella i al C.B.Hospitalet. Ella, Rosa Maria Camacho “Rosma” també era jugadora, dels Salesians de Sant Boi i del C.B.Sant Boi entre d’altres, però, en cap moment em van obligar a escollir el bàsquet com a únic esport, tot el contrari, m’animaven a provar qualsevol d’ells.
Aixi, en edat escolar (Els que ara son Pre-Mini i Mini) al no hi haver equips de bàsquet federats a Sant Andreu de la Barca, practicàvem els que eren anomenats com a 4 esports (Competicions mensuals de futbol sala, handball, bàsquet i volley-ball entre les escoles del Municipi) a més, participava en competicions d’atletisme, cross (Campió benjami del Baix Llobregat), Natacio, tennis taula, hockey sala, etc…
Però, arribats a l’edat d’Infantil, i amb el pas a l’institut, teniem que decidir-nos per un esport, i la veritat, no em va costar gaire decantar-me pel bàsquet, sent seguidor fanàtic de la meva germana i veient tots els seus partits.
Així, començàvem la temporada (1997-1998) a l’infantil del C.B.Sant Andreu de la Barca (Ara C.B.S.A.B) a lés ordres de Saul Gutierrez (Jugador actualment del C.B.S.A.B de 2ª Catalana) va ser una temporada dura, encara no es feien les fases prèvies, sinó que directamente t’encuadraven en una lliga única, i el resultat: 2-28 i una victòria va ser per incompliment d’alineació. Però, en el que no ens guanyava ningú, ni als jugadors ni a l’entrenador, era en les ganes de jugar i d’aprendre i passar-ho bé. Reflexe d’aixo son els diumenges al matí quan el Junior, Sub-23 i Senior del Club jugàven a casa, hi erem tot l’equip, veient els nostres ídols, els nostres amics, l’entrepà de llom entre el partit del sub-23 i del senior no tenia preu, i l’estona que gaudiem tots plegats encara menys, llastimosament sembla ser que aquesta tradició va decaient.
La segona temporada (1998-1999), Infantils encara, estàvem a les ordres d’en Manolo Gòmez (Actualment retirat) i d’Alfredo “Tronkito” Romera (Jugador ara de l’Esparreguera de 1ª Catalana, no li perdonaré mai), aquest any, varem assolir millors resultats, el ser de segon any, i la distribució de la temporada en una fase prèvia fins el Nadal i una fase regular després, van a ajudar que el nivell dels equips contra els que jugàvem fos més equilibrat.
Des d’aquest any, que el meu sobrenom es “Kiri”, com us he dit un dels meus entrenadors, en aquest cas l’ajudant era en bo d’en Alfredo, conegut arreu de Catalunya com “Tronkito”, ell era el poli dolent de la parella d’entrenadors, i alhora el que feia més conya amb nosaltres fora de la pista, trobava semblança i dobles per a tots, i a mi em va tocar el rebre, jo era no molt llarguirut però si molt esquifit, portava els pèls de punta i ràpidament em va batejar com a Kirilenko (Aleshores un jovenet que destrossava al Madrid a la Eurolliga amb el CSKA) i de Kirilenko “Kiri”.
La meva última temporada als equips de formació del Sant Andreu va ser la de Cadet de primer any (1999-2000), repetiem parella d’entrenadors, i erem el mateix grup d’amics més algun més que vam enganxar, i les sensacions eren cada cop més bones, començavem a semblar un equip de bàsquet, i consolidàvem l’amistat del grup en esmorzars, berenars i patxangues al carrer.
D’aquesta època al Sant Andreu, mai oblidaré una anècdota, que demostra la complicitat que teniem el bo d’en Tronkito i jo. Un dissabte ens jugàvem el liderat, i el divendres entrenant notava que bullia i estava a 40 de febre, en Tronkito sabia aleshores que jo patia i pateixo una descompensació tèrmica crónica (Estic sempre a 35º de temperatura i per mi estar a 40 es com estar amb 42 de febre) en acabar l’entreno em va dur a casa seva, va trucar a me mare i li va dir que em convidava a sopar, li vaig dir que si s’enterava ella que tenia febre no em deixaria jugar, i em va tenir a casa seva tapat amb mantes i amb sopetes tot el vespre i be que va funcionar, l’endemá vam guanyar! Jejeje, gràcies Tronkito!
PD: Ho sento mare si llegeixes aixo!
PD2: Sento si a algú no li interessa la meva vida, però a mi em fa molta gràcia explicar-ho!
Com a d’altres famílies, la tradició familiar i les seves arrels culturals i ideológiques, acaben inculcant-se sense premeditació, i reflexant-se generació rere generació.
En el meu cas, l’ amor per aquest esport ve estretament lligat i heretat dels meus pares; ell, Fèlix “El Gato” López va ser jugador, professional si es que es pot considerar que hi havien jugadors professionals a la seva època, si més no, jugador d’èlit. A part, de ser soci fundador del C.B. Sant Boi i dissenyador del seu Escut. A més, també va jugar al C.B.Cornella i al C.B.Hospitalet. Ella, Rosa Maria Camacho “Rosma” també era jugadora, dels Salesians de Sant Boi i del C.B.Sant Boi entre d’altres, però, en cap moment em van obligar a escollir el bàsquet com a únic esport, tot el contrari, m’animaven a provar qualsevol d’ells.
Aixi, en edat escolar (Els que ara son Pre-Mini i Mini) al no hi haver equips de bàsquet federats a Sant Andreu de la Barca, practicàvem els que eren anomenats com a 4 esports (Competicions mensuals de futbol sala, handball, bàsquet i volley-ball entre les escoles del Municipi) a més, participava en competicions d’atletisme, cross (Campió benjami del Baix Llobregat), Natacio, tennis taula, hockey sala, etc…
Però, arribats a l’edat d’Infantil, i amb el pas a l’institut, teniem que decidir-nos per un esport, i la veritat, no em va costar gaire decantar-me pel bàsquet, sent seguidor fanàtic de la meva germana i veient tots els seus partits.
Així, començàvem la temporada (1997-1998) a l’infantil del C.B.Sant Andreu de la Barca (Ara C.B.S.A.B) a lés ordres de Saul Gutierrez (Jugador actualment del C.B.S.A.B de 2ª Catalana) va ser una temporada dura, encara no es feien les fases prèvies, sinó que directamente t’encuadraven en una lliga única, i el resultat: 2-28 i una victòria va ser per incompliment d’alineació. Però, en el que no ens guanyava ningú, ni als jugadors ni a l’entrenador, era en les ganes de jugar i d’aprendre i passar-ho bé. Reflexe d’aixo son els diumenges al matí quan el Junior, Sub-23 i Senior del Club jugàven a casa, hi erem tot l’equip, veient els nostres ídols, els nostres amics, l’entrepà de llom entre el partit del sub-23 i del senior no tenia preu, i l’estona que gaudiem tots plegats encara menys, llastimosament sembla ser que aquesta tradició va decaient.
La segona temporada (1998-1999), Infantils encara, estàvem a les ordres d’en Manolo Gòmez (Actualment retirat) i d’Alfredo “Tronkito” Romera (Jugador ara de l’Esparreguera de 1ª Catalana, no li perdonaré mai), aquest any, varem assolir millors resultats, el ser de segon any, i la distribució de la temporada en una fase prèvia fins el Nadal i una fase regular després, van a ajudar que el nivell dels equips contra els que jugàvem fos més equilibrat.
Des d’aquest any, que el meu sobrenom es “Kiri”, com us he dit un dels meus entrenadors, en aquest cas l’ajudant era en bo d’en Alfredo, conegut arreu de Catalunya com “Tronkito”, ell era el poli dolent de la parella d’entrenadors, i alhora el que feia més conya amb nosaltres fora de la pista, trobava semblança i dobles per a tots, i a mi em va tocar el rebre, jo era no molt llarguirut però si molt esquifit, portava els pèls de punta i ràpidament em va batejar com a Kirilenko (Aleshores un jovenet que destrossava al Madrid a la Eurolliga amb el CSKA) i de Kirilenko “Kiri”.
La meva última temporada als equips de formació del Sant Andreu va ser la de Cadet de primer any (1999-2000), repetiem parella d’entrenadors, i erem el mateix grup d’amics més algun més que vam enganxar, i les sensacions eren cada cop més bones, començavem a semblar un equip de bàsquet, i consolidàvem l’amistat del grup en esmorzars, berenars i patxangues al carrer.
D’aquesta època al Sant Andreu, mai oblidaré una anècdota, que demostra la complicitat que teniem el bo d’en Tronkito i jo. Un dissabte ens jugàvem el liderat, i el divendres entrenant notava que bullia i estava a 40 de febre, en Tronkito sabia aleshores que jo patia i pateixo una descompensació tèrmica crónica (Estic sempre a 35º de temperatura i per mi estar a 40 es com estar amb 42 de febre) en acabar l’entreno em va dur a casa seva, va trucar a me mare i li va dir que em convidava a sopar, li vaig dir que si s’enterava ella que tenia febre no em deixaria jugar, i em va tenir a casa seva tapat amb mantes i amb sopetes tot el vespre i be que va funcionar, l’endemá vam guanyar! Jejeje, gràcies Tronkito!
PD: Ho sento mare si llegeixes aixo!
PD2: Sento si a algú no li interessa la meva vida, però a mi em fa molta gràcia explicar-ho!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)