Fins aviat, C.B.Olesa!

Es tan trist que no se ni per on començar, ho sap tanta poca gent que no se ni que dir, trobaré a faltar a tantes persones que no se a qui m’estic dirigint.

Farà tot just 6 anys que se’m brindava l’oportunitat de formar part d’un dels conjunts històrics del bàsquet al Baix Llobregat, un lloc que va acabar per formar-me com a persona, jugador i entrenador. I mai, creieu-me mai, se m’havia passat pel cap la idea de veurem deslligat del club vermell, amb tants detractors (cada vegada més) com protectors (llàstima, però cada vegada menys).

No seré jo qui valori l’estat del club, ni seré jo qui excusi que marxi (se’m fa dir estrany dir-ho i tot que marxo) per la situació que travessa el club, tampoc se si dir que marxo o que m’han fet fora, però això tant se val, el meu resum es que l’any que ve, al meu pesar, NO SERÉ C.B.OLESA!

Agraïr a tothom, puntualitzo, A TOTHOM, que està vinculat al C.B.Olesa i a qui no que m’ha ajudat, perquè conscient o inconscientment m’heu fet millor...

...millor persona, millor jugador, millor entrenador, millor amic dels meus amics, i millor amic dels meus enemics, millor company, millor capità, millor col•laborador de radio Olesa, millor monitor del campus, millor director de campus, millor aficionat, millor entrenador ajudant, millor “president” de la penya 08640, millor......

Fins aviat, tots!

Entrevista amb Roger Vilanova

Entrevistes “abolafites”

- Per començar, que et va dur a practicar aquest esport i a quina edat ho vas fer?
- Vaig començar al Sant Gabriel Ripollet amb 5 anys i per tradició familiar, ja que el meu pare havia jugat i era entrenador.

- Un equip ACB, un equip NBA i un equip de fútbol.
- "Miracle" Manresa, New York "Calimity" Knicks, i de futbol dos: el Barça i el que juga contra el Madrid.

- Un numero?
- 7

- Tens alguna mania el dia dels partits?
- Gairebé cap. Només que un cop em rento les dents després de dinar, abans del partit no puc menjar ni beure res que no sigui aigua...

- Com valores el tram que portem de temporada?
- Crec que el balanç és més que positiu tenint en compte les dificultats amb les quals ens hem trobat, en forma de lesions i de setmanes on era difícil fer entrenaments al complert. N'hem sortit a base d'esforç d'equip, tot això reforçat amb un gran ambient al vestidor, que ens fa sortir a jugar desinhibits i amb tota la confiança en les nostres possibilitats.

- Com et definiries com a jugador?
- Ho han de fer els meus companys. Per mi el major èxit és assolir que els que han estat els meus companys estiguin contents d'haver-ho estat i tinguin ganes de seguir-ho sent, tant per qualitat esportiva com humana.

- A que et dediques a part de jugar a bàsquet ?
- M'he llicenciat a l'INEFC de Barcelona i actualment estic lluitant contra el dur mercat laboral en el que està instaurada la societat actual.

- El bàsquet com un hobbie, o una forma de vida ?
- Per mi ha estat un hobbie, que "de tant hobbie" ha acabat sent una forma de vida.

- Tens algun sobrenom dins del vestuari? I fora del bàsquet?
- Amb el meu cognom se n'han tret bastants... "villeneuve" (vilenef) per exemple. N'he tingut molts però cap ha acabat de quallar. Això sí, quan m'han de demanar la pilota opten pel més ràpid que és "VILAAAA!!!" jaja. Fora del bàsquet molts m'han dit "Fadaré" que és la adaptació catalana de Federer jaja (per Roger, no per bon tennista)

- Amb una paraula descriu a: (això d'una paraula és molt optimista per la teva part)
Dani Benitez: la millor suspensió de la lliga.
Roger Esteller: llegendari.
Roger Vilanova: este quién esh?
Marc Forcada: màgic.
Romà Cutrina: JEFE
Rafa Gonzalez: 3 punts segurs.
Aleix Sala: fiabilitat 100%
Dani Merchán: defensivament insuperable.
Fèlix López: el rifle.
Michel Diouf: nba.

- Explica’ns una anécdota que hagi succeït dins de l’equip.
- Buf, n'hi ha moltes, el que passa que també moltes no es poden explicar... jajaja tenim el costum de parlar el català "a lo Rafa", és a dir... un català una mica contaminat... i fa bastanta gràcia. Històrics els moments que ens regala sempre en Romà, però em quedo amb la imatge d'ell amb els pantalons i la gorra de rapero del Diouf. Sense paraules. S'ha de viure. jaja

- Anima als lectors del blog i de la web del C.B Granollers a que vinguin al Pavelló del Carrer Girona els próxims partits.
- Si vénen, es trobaran a una colla de jugadors que els van ajuntar i resulta que s'han fet amics, i s'ho passen bé jugant (el primer requisit per fer que s'ho passin bé els que ens veuen jugar). A més, de moment i a casa, ho guanyen tot... toquem fusta ;)

en Kiri entrevista en Dani Benitez, jugador del CB Granollers

Entrevistes “abolafites”

- Per començar, que et va dur a practicar aquest esport i a quina edat ho vas fer?
Bona tarda primerament amics del blog. Vaig començar a jugar als 8 anys a Les Franqueses del Vallès. Vaig decidir apuntar-me a bàsquet després d'haver realitzat unes jornades esportives on em va agradar i molt jugar-hi. Més tard i gràcies a la inestimable ajuda de Romà vaig acabar a Granollers, fins ara.

- Un equip ACB, un equip NBA i un equip de fútbol.
Real Madrid, New York Knicks, i.....jeje Real Madrid
- Un numero?
El 5, (abstenir-se els de l'acudit fàcil)
- Tens alguna mania el dia dels partits?
Tocar-me la sola de les sabates durant el partit (necessito el màxim agarre jej)
- Com valores el tram que portem de temporada?
La veritat es que no ens podria anar millor, líders a la lliga regular, molt bon ambient dintre del vestidor, molt bon ambient dintre del vestidor, he dit molt bon ambient dintre del vestidor?

- Com et definiries com a jugador?
Aquesta es una pregunta que com diria el nostre amic Vilanova, prefereixo que la contestin els meus companys, però així a grans trets, un jugador que intenta aportar sempre el màxim possible al seu equip.

- A que et dediques a part de jugar a bàsquet ?
Estic acabant un cicle de grau superior i l'any que ve començo inef. Aviam que tal jej

- El bàsquet com un hobbie, o una forma de vida ?
Com a hobbie. La veritat que no sóc massa bàsquetbolero, sóc més de futbòl. Sona raro dedicant-me al bàsquet semiprofessional, però es així,, no miro gaire bàsquet.

- Tens algun sobrenom dins del vestuari? I fora del bàsquet?
Benet, Benets, Benetigut, Beni... Com podeu veure el cognom Benítez dona molt joc. Fora del bàsquet m'acostumen a dir Benítez.

- Amb una paraula descriu a:
Dani Benitez: No se qui és
Roger Esteller: Mestre
Roger Vilanova: Cervell
Marc Forcada: Navalla multiusos
Romà Cutrina: Sabiduria
Rafa Gonzalez: Entrega
Aleix Sala: Soldat
Dani Merchán: Boina verde
Fèlix López: Letal
Michel Diouf: Acb?

- Explica’ns una anécdota que hagi succeït dins de l’equip.

Hi ha un sin fin d'anècdotes que destacaria, però totes en les que està involucrada Romà i Rafita, són les que em provoquen el riure més sincer i profund del món.

- Anima als lectors del blog i de la web del C.B Granollers a que vinguin al Pavelló del Carrer Girona els próxims partits.

Si volen saber el perqué del nostre liderat a lliga EBA, res millor que comprovar-ho amb els vostres propis ulls, venint a veure a :

Roger Esteller: Dels jugadors més importants en l'història del bàsquet espanyol.

Roger Vilanova: El millor base de la categoria, millor bot, millor organitzador.

Marc Forcada: Capaç de fer coses com bregar sota els taulells amb jugadors que li treuen dos pams, o llençar un triple sense despentinar-se.

Roma Cutrina: Destil.la coneixements i sabiduria basquetbolística per tots els porus de la seva pell.

Rafa Gonzàlez: Jugador amb un entrega digne d'elogiar i un jugador que és un nexe d'unió al vestidor.

Aleix Sala: Jugador dels que agrada als entrenador per la seva feina a l'ombra i la seva infalible aportació en atac.

Dani Merchàn: El millor defensor interior i el pívot amb millors mans per passar de tota la lliga EBA.

Fèlix Lopez: Ràpid com el vent, precís desde el perímetre com un rellotge suïs. Tot un malson pel rival.

Michel Diouf: MVP de lliga EBA. Mà increíble, intimidador nat, desplegament físic brutal, superclasse...

KIRI’s birthday

Hoy no hablaré de baloncesto, hoy, 25 de enero es el cumpleaños de Kiri, el verdadero Kiri, mi mejor amigo, mi perro!
Ha sido una semana llena de emociones, incluyendo que ayer, ganamos en casa del hasta ahora inexpugnable líder de la liga EBA, Ferrer C.B. Vic, y con ello le arrebatamos la primera posición del grupo. Abolafio – Granollers líderes (Veis, ya se me ha escapado algo de baloncesto)

Volviendo a la semana, y coincidiendo que era la previa al día en que Kiri cumple 8 años, me di cuenta de lo fácil que es hacer feliz a una persona, mejor dicho, a una persona y a un animal salvándole la vida. Desde el jueves pasado, Roxy ha empezado una nueva vida, una vida que estaba destinada a mucho sufrimiento, ella fue abandonada por un/a inconsciente, y de una perrera la rescatamos.

Ese sencillo gesto, esa insignificante adopción te hace darle muchas vueltas a todo, y más, a valorar el cariño y compañía que un animal doméstico te puede ofrecer, sin pedirte nada a cambio, incluso a veces de manera injusta e inmerecida te recompensa con todo el amor que puede. Sinceramente, Kiri es el ser que más me conoce, el que más me quiere, el que más me apoya, que leches, Kiri es el mejor del mundo y se merece este pequeño y mínimo reconocimiento en este, mi/nuestro blog.

PD: Tronkito, como padrino que bautizaste a Kiri, esperamos tu regalo!!!
PD 2: Para futuros inconscientes, EL NUNCA LO HARÍA!