Entrevista amb Roger Vilanova

Entrevistes “abolafites”

- Per començar, que et va dur a practicar aquest esport i a quina edat ho vas fer?
- Vaig començar al Sant Gabriel Ripollet amb 5 anys i per tradició familiar, ja que el meu pare havia jugat i era entrenador.

- Un equip ACB, un equip NBA i un equip de fútbol.
- "Miracle" Manresa, New York "Calimity" Knicks, i de futbol dos: el Barça i el que juga contra el Madrid.

- Un numero?
- 7

- Tens alguna mania el dia dels partits?
- Gairebé cap. Només que un cop em rento les dents després de dinar, abans del partit no puc menjar ni beure res que no sigui aigua...

- Com valores el tram que portem de temporada?
- Crec que el balanç és més que positiu tenint en compte les dificultats amb les quals ens hem trobat, en forma de lesions i de setmanes on era difícil fer entrenaments al complert. N'hem sortit a base d'esforç d'equip, tot això reforçat amb un gran ambient al vestidor, que ens fa sortir a jugar desinhibits i amb tota la confiança en les nostres possibilitats.

- Com et definiries com a jugador?
- Ho han de fer els meus companys. Per mi el major èxit és assolir que els que han estat els meus companys estiguin contents d'haver-ho estat i tinguin ganes de seguir-ho sent, tant per qualitat esportiva com humana.

- A que et dediques a part de jugar a bàsquet ?
- M'he llicenciat a l'INEFC de Barcelona i actualment estic lluitant contra el dur mercat laboral en el que està instaurada la societat actual.

- El bàsquet com un hobbie, o una forma de vida ?
- Per mi ha estat un hobbie, que "de tant hobbie" ha acabat sent una forma de vida.

- Tens algun sobrenom dins del vestuari? I fora del bàsquet?
- Amb el meu cognom se n'han tret bastants... "villeneuve" (vilenef) per exemple. N'he tingut molts però cap ha acabat de quallar. Això sí, quan m'han de demanar la pilota opten pel més ràpid que és "VILAAAA!!!" jaja. Fora del bàsquet molts m'han dit "Fadaré" que és la adaptació catalana de Federer jaja (per Roger, no per bon tennista)

- Amb una paraula descriu a: (això d'una paraula és molt optimista per la teva part)
Dani Benitez: la millor suspensió de la lliga.
Roger Esteller: llegendari.
Roger Vilanova: este quién esh?
Marc Forcada: màgic.
Romà Cutrina: JEFE
Rafa Gonzalez: 3 punts segurs.
Aleix Sala: fiabilitat 100%
Dani Merchán: defensivament insuperable.
Fèlix López: el rifle.
Michel Diouf: nba.

- Explica’ns una anécdota que hagi succeït dins de l’equip.
- Buf, n'hi ha moltes, el que passa que també moltes no es poden explicar... jajaja tenim el costum de parlar el català "a lo Rafa", és a dir... un català una mica contaminat... i fa bastanta gràcia. Històrics els moments que ens regala sempre en Romà, però em quedo amb la imatge d'ell amb els pantalons i la gorra de rapero del Diouf. Sense paraules. S'ha de viure. jaja

- Anima als lectors del blog i de la web del C.B Granollers a que vinguin al Pavelló del Carrer Girona els próxims partits.
- Si vénen, es trobaran a una colla de jugadors que els van ajuntar i resulta que s'han fet amics, i s'ho passen bé jugant (el primer requisit per fer que s'ho passin bé els que ens veuen jugar). A més, de moment i a casa, ho guanyen tot... toquem fusta ;)