viernes, 30 de enero de 2009

La travessa del divendres

Andorra – Olivar (1)
Pista complicada la del principat, s’ha de veure com afecta el canvi d’entrenador en la dinámica dels aragonesos.
Navas – Olesa (2)
La ratxa ha de durar, i si es trenca, que no sigui a Navás.
Mollet – Valls (2)
Els visitants van amunt, caldrà veure si aconsegueixen la primera victoria lluny de casa
Cassanenc – Igualada (1)
Previsió de partit a pocs punts, si els visitants però fiquen i imposen un ritme superior podran posar-los en problemes.
Mataro – Monzon (1)
Crec que a Mataró pocs equips poden guanyar, i el Monzon no es un d’aquests.
Santfeliuenc – Granollers (2)
Els locals estan de capa caiguda, i el Granollers si esta defraudan a casa, a fora es fa molt més forts.
Viladecans – Sedis (2)
A priori victòria visitant, tot i que no descartaria una petita sorpresa en un camp molt incomode.
UGT-Sabadell (1)
Sincerament, aquí em moc pel factor camp.

jueves, 29 de enero de 2009

La prèvia

Partit:

C.B.Navàs vs C.B. Olesa
Jornada 16 Dissabte 31 20:00h
Pavelló Esportiu Navàs
Arbitres: Gerard Monguio i Antonio Jose Canle

Classificació
Navàs 6é Classificat amb 9 victòries i 7 derrotes
Olesa 1er Classificat amb 15 victòries i 1 derrota

Antecedents
El balanç es favorable al Navàs per 4 victòries a 3.

El Partit
El partit se’ns presenta difícil, no nomes per visitar una de les pistes més complicades de la categoria (Com a locals tenen un balanç de 6-2) sinó també per problemes físics que hem arrossegat aquesta setmana i que poder ens priven de disposar de la plantilla al complert. Però, hem demostrat saber treure els partits endavant amb baixes o sense. En contra també tenim l’estil de joc dels de Miquel Nolis, únic a la categoria, on l’absència de jugades en estàtic i els continus bloquejos (directes, indirectes i cecs) fan que la concentració defensiva amb la que saltis al parquet sigui clau en l’esdevenir del partit, així com la comunicació entre jugadors i el balanç defensiu, seran aspectes clau per poder treure’l endavant. Haurem d’aconseguir dur i marcar nosaltres el ritme del matx per guanyar.

Els Rivals.
El Navàs té 4 jugadors claus en els seus esquemes, en quant a minuts es refereix.
- Roger Portella (30min, 16pts, 73% T2, 42% T3) ***
Juga una mitja de 32 minuts, marca molt bé el ritme quan el dominen, i té uns molt bons percentatges de tir (62% en T2 i 37% en T3 que augmenta fins els 70% i 39% quan juga com a local) Haurem de procurar que no disposi de llançaments fàcils i marcar nosaltres el ritme del partit, doncs es aquí quan poder més desconnecta.
- Joan Mesas (28min, 9pts, 6reb, 62% T2) ***
Es un aler primet però alhora físic, que en velocitat i dribbling es difícil d’aturar, aconsegueix bones finalitzacions o bé treu faltes molt sovint.
- Lluís Curto (27min, 9pts) ***
El que podríem anomenar l’especialista de l’equip des de 6,25. Carrega molt ràpid el tir i poder, des de la greu lesió de genoll ha deixat més de banda les penetracions a les que ens tenia acostumats en categories inferiors. Durant la lliga te uns promitjos de 12 punts, amb quasi 3 triples per partit (35% que puja fins a 39 com a local)
- Josele Piñero (35min, 12,6pts, 7,4reb, 12 valoració) ***
Juntament amb Portella dels jugadors que més tirs consumeix per partit, vora dels 12) Pivot matusser, treballador, dels que fa la feina bruta. Pot tirar de 5m i de triple si ho veu clar, especialista en bloquejar i deixar sols els seus companys
- També cal anomenar el gran estat de forma en que es troben el Martorellenc Marcel Garcia (23min, 10pts, 4reb)***i el jove Àlex Igual (26min i 10pts) ***

*** Estadístiques acumulades en els 5 últims partits.

miércoles, 28 de enero de 2009

La Crónica

C.B.Olesa 75 - Recambios Gaudi C.B. Mollet 58

El partit del cap de setmana se’ns presentava incòmode. Tot hi haver millorat substancialment la qualitat dels entrenaments durant la setmana, després de que ens costes deu i ajuda agafar el ritme passades les festes de Nadal, ja sabem tots el que passa quan jugues contra un equip de la zona baixa de la classificació, excés de confiança, relaxació, apalancament, aquests eren els nostres principals rivals al partit, a més, un C.B.Mollet reforçat interiorment des de la nostra visita a la seva pista, amb Roger Lleonart i Àlex Sanmartín i la baixa que patíem d’en Roger Esteller, feien que la concentració i les ganes amb les que sortíssim a pista fossin claus per l’esdevenir del partit.

Així, coneixedors del que ens podíem trobar, varem saber fer front a tots els obstacles, amb domini del rebot i ràpides transicions, varem marcar un 7-0 de parcial de sortida, que allargaríem fins el 27-17 del primer quart amb una gran encert en el tir exterior. El segon quart, marcat pel desencert del Mollet davant la bona defensa que varem practicar i que últimament ens caracteritza i per les segones oportunitats que varem donar a través dels rebots ofensius que ens vam deixar guanyar, va acabar amb un 18-10 de parcial que deixava el marcador amb 45-27.

El tercer quart va ser un quart d’intercanvi d’atacs, que nosaltres amb un pel més d’encert davant la zona que van escollir plantejar-nos, vam aconseguir allargar el marcador al resultat de 64-38 (19-11) que deixava l’últim quart vist per sentència, però, la relaxació que no havia fet acte de presència si ho va fer en aquest darrer quart, que amb un parcial d’11-20 van aconseguir maquillar el resultat final i deixar-lo en el definitiu 75-58.

MVP’s
Per estadística l’MVP va ser l’Albert Berenguer que amb 13 punts i 10 rebots va aconseguir-ne 22 de valoració, tot i que jo també destacaria l’actuació d’en Roger Vilanova amb 11 punts i 9 assistències.

viernes, 16 de enero de 2009

El primer any de senior, un any difícil. (C. B. Sant Andreu)

Per tots es conegut que el pas de Junior a Senior es molt complicat. I es clau escollir la millor opció, el millor lloc on poguer desenvolupar i creixer esportivament i adaptar-te a una categoria desconeguda.

En acabar la temporada de junior (Epoca en la que s’acaba el batxillerat, i que va costar molt de treure) tenia 2 opcions, 2 equips en els que començar la nova etapa. Una era seguir a Martorell “B” de 3ª doblant entrenos amb el primer equip que debutava a Lliga EBA, l’altre, tornar al meu club d’origen, el C.B.Sant Andreu, que presentava un projecte molt ambicios per tal d’assolir una fita històrica al club, l’ascens a 2ª Catalana.

Per varis motius, no solsament l’esportiu, em vaig decantar per aquesta última. Tornava a estudiar a Sant Andreu després de fer el Batxillerat al Col·legi Llor, no hauria de fer servir el transport públic per anar a entrenar, els horaris eren 100% compatibles amb els estudis, però a part de tot aixó, tornar al C.B.SANT ANDREU era l’aspecte que més em feia decantar per tornar al meu club.

Teniem un equip de molta qualitat i amb la suficient barreja d’edats que ens donaria l’experiència dels veterans i la cuspira dels joves.
Aquest any compartiría vestuari amb en Saul Gutierrez (Segueix jugant al CBSAB) i l’Alfredo “Tronkito” Romera (Ara a l’Esparreguera com bé sabeu) tots dos antics entrenadors meus, amb en Facundo “Tatu” Tur (Acabat de casar, felicitats) també al CBSAB, el gegant Claudio Ciska (Ara al Sabadell de 1ª) en Ismael Castellar (C.B. La Merce) en Carles Vila (Si no m’equivoco a l’Abrera) en Marc “Canyetes” Navarro (Esparreguera) en Pau Moleiro (Santfeliuenc “B”) en Victor Hernica i en David Grau
Com a entrenador comptàvem amb l’Albert Barrachina (Ajudant al C.B.Esparreguera) el qual tenia la seva primera experiència com a primer entrenador d’un Senior, em va sorprendre de bon grat, tenia una metodología i un saber tractar amb els seus jugadoros propi d’un entrenador més experimentat.
Els inicis van ser durs a nivell individual, vaig trigar més que la resta a adaptar-me al nou estil de joc, més estàtic i estratégic que en categories de formació, i no comptava gaire per les rotacions, però, a base de treball i de ganes de superació mica en mica vaig aconseguir fer-m’hi un lloc, guanyant protagonis-me en l’equip i assolint el màxim nivell de joc a final de temporada.
El resultat col·lectiu excel·lent, vam assolir l’objectiu que ens vam plantejar a principi de temporada que no era un altre que l’ascens.

Així, voldria recomanar als joves que farán properament el seu pas a Senior que no busquin només jugar en l’equip de categoria més alta que trobin o en el que els ofereixin doblar amb un Copa o un EBA, que no sigui aquest l’aspecte primordial, sino que valorin on podrá desenvolupar millor la seva adaptació a la nova categoría Senior, on disposaran de més minuts i si aixó ho troben al club de casa, millor que millor, jo vaig renunciar a doblar amb un EBA per jugar a 3ª i ara, soc jugador d’EBA.

PD: Bona any nou a tots, més val tard que mai!