El primer any de senior, un any difícil. (C. B. Sant Andreu)

Per tots es conegut que el pas de Junior a Senior es molt complicat. I es clau escollir la millor opció, el millor lloc on poguer desenvolupar i creixer esportivament i adaptar-te a una categoria desconeguda.

En acabar la temporada de junior (Epoca en la que s’acaba el batxillerat, i que va costar molt de treure) tenia 2 opcions, 2 equips en els que començar la nova etapa. Una era seguir a Martorell “B” de 3ª doblant entrenos amb el primer equip que debutava a Lliga EBA, l’altre, tornar al meu club d’origen, el C.B.Sant Andreu, que presentava un projecte molt ambicios per tal d’assolir una fita històrica al club, l’ascens a 2ª Catalana.

Per varis motius, no solsament l’esportiu, em vaig decantar per aquesta última. Tornava a estudiar a Sant Andreu després de fer el Batxillerat al Col·legi Llor, no hauria de fer servir el transport públic per anar a entrenar, els horaris eren 100% compatibles amb els estudis, però a part de tot aixó, tornar al C.B.SANT ANDREU era l’aspecte que més em feia decantar per tornar al meu club.

Teniem un equip de molta qualitat i amb la suficient barreja d’edats que ens donaria l’experiència dels veterans i la cuspira dels joves.
Aquest any compartiría vestuari amb en Saul Gutierrez (Segueix jugant al CBSAB) i l’Alfredo “Tronkito” Romera (Ara a l’Esparreguera com bé sabeu) tots dos antics entrenadors meus, amb en Facundo “Tatu” Tur (Acabat de casar, felicitats) també al CBSAB, el gegant Claudio Ciska (Ara al Sabadell de 1ª) en Ismael Castellar (C.B. La Merce) en Carles Vila (Si no m’equivoco a l’Abrera) en Marc “Canyetes” Navarro (Esparreguera) en Pau Moleiro (Santfeliuenc “B”) en Victor Hernica i en David Grau
Com a entrenador comptàvem amb l’Albert Barrachina (Ajudant al C.B.Esparreguera) el qual tenia la seva primera experiència com a primer entrenador d’un Senior, em va sorprendre de bon grat, tenia una metodología i un saber tractar amb els seus jugadoros propi d’un entrenador més experimentat.
Els inicis van ser durs a nivell individual, vaig trigar més que la resta a adaptar-me al nou estil de joc, més estàtic i estratégic que en categories de formació, i no comptava gaire per les rotacions, però, a base de treball i de ganes de superació mica en mica vaig aconseguir fer-m’hi un lloc, guanyant protagonis-me en l’equip i assolint el màxim nivell de joc a final de temporada.
El resultat col·lectiu excel·lent, vam assolir l’objectiu que ens vam plantejar a principi de temporada que no era un altre que l’ascens.

Així, voldria recomanar als joves que farán properament el seu pas a Senior que no busquin només jugar en l’equip de categoria més alta que trobin o en el que els ofereixin doblar amb un Copa o un EBA, que no sigui aquest l’aspecte primordial, sino que valorin on podrá desenvolupar millor la seva adaptació a la nova categoría Senior, on disposaran de més minuts i si aixó ho troben al club de casa, millor que millor, jo vaig renunciar a doblar amb un EBA per jugar a 3ª i ara, soc jugador d’EBA.

PD: Bona any nou a tots, més val tard que mai!